(Dedico aquest escrit al meu pare, que sigui on sigui, si em pot veure, estic segura que no li haurà agradat veure moltes coses que he viscut, durant tot el temps de la seva absència. Escriure-ho em fa bé.
Papa, ara sí, ja me'n surto.
No ha estat fàcil en una societat tan malalta de patriarcat.
Endavant, construint un món millor, sempre.
Una abraçada i gràcies per ser el meu pare)
Aviat farà anys que vaig començar
a escriure al meu núvol.
Quatre anys, en concret.
En realitat, en aquell moment em
trobava en un moment molt difícil per a mi, en què havia despertat
un munt de traumes i històries inconscients que em van portar a un
caos absolut. Passat, present i futur semblava que es barrejaven a la
meva quotidianitat. Massa informació per digerir i massa
experiències que em tornaven, de nou, a aquell bucle de caos, de
foscor, de maltracte, solitud i incomprensió.
Ara m'adono que vaig tenir mala sort
d'escollir aquell lloc i aquelles persones amb qui vaig destapar tots
aquells fantasmes amagats.
Fou en un curs de formació en
teràpia gestalt i si bé és una formació per aprendre a ser
terapeuta gestaltic, totes les persones que hi passen experimenten
temes propis que tenen pendents i més o menys, també veuen les
cares als seus fantasmes.
Dic que vaig tenir mala sort perquè
les persones del grup i la que el portava estaven molt lluny del que
jo necessitava per a la meva pròpia autoregulació organísmica. En
lloc d'això, la responsable del grup em va ajudar a enfonsar-me a
allà dins, deixant que el grup m'apedregués amb totes les seves
forces.
Una sensació com si una "manada"
em lligués de peus i mans, em tapés la boca i em llencés les seves
pròpies pedres.
Vaig ser un cap de turc i em van
utilitzar per això.
A costa meva van aprendre un munt de
coses, segur.
Seria molt fàcil, per a mi,
acceptar aquest fet i treure la ràbia,la impotència i la frustració
que em va causar.
El cas és que hi ha més. Molt més.
Em van fer fora de mala manera i
després de moltes manipulacions per part de la directora de
l'escola. Amb el temps he pensat que potser volia que fos jo mateixa
la qui deixava la formació perquè si era així, les normes deien
que hauria de pagar igualment, els 200 euros del mes seguen. Aquesta
és una suposició meva, que he elaborat amb el temps i amb
informacions semblants que he rebut d'altres persones.
Vaig viure un abús de poder amb
tota regla, per part d'aquesta docent i directora de l'escola, a qui
li diuen mestra.
Vaig viure un maltracte com a dona,
com a persona i com a alumna per part de la persona que dirigia el
grup i pels altres membres del grup.
Alhora, hi havia una incoherència
total amb el que em deia la meva tutora amb el que em deia la
directora, amb el que vaig anar veient quin era el grau de
manipulació que s'estava exercint sobre mi.
Vaig marxar d'allà molt malament,
jo diria que estava totalment destruïda i havia adquirit una
dependència al grup. El meu ego estava anul·lat i un sentiment de
culpa em feia abaixar el cap i arrossegar els peus.
Tot era responsabilitat meva, em
deien. T'ho has deixat fer.
Durant molt temps vaig estar molt
afectada per tot el que havia viscut allà i pel tracte que havia
rebut. Durant temps, també, vaig tenir el síndrome d'estocolm.
Tots els símptomes que vaig viure
tenen a veure amb els processos que passen les persones que han estat
dins una secta i he tingut moltes dificultats per treballar tot això
perquè em va afectar a moltes àrees de la meva vida i per la
incapacitat d'explicar el que havia viscut perquè em comprenguessin.
La vida m'ha portat regals en forma
de persones relacionades amb aquest món i coneixedores de l'escola,
que m'han fet explícites algunes de les característiques i maneres
de fer d'aquella persona en concret i m'ha ajudat a valorar de manera
diferent la responsabilitat que vaig tenir jo en aquella història i
en totes aquelles vivències. Ni molt menys era la primera afectada.
Avui, aquí, al meu núvol blanc,
amic i confident, deixo amb tu la meva declaració, aquella que neix
del caos i posa més llum a la foscor.
"Deixo amb tu, directora de
l'escola gestalt la teva responsabilitat en el que va passar amb mi
en la 7ª promoció del curs de formació en teràpia gestalt. Deixo
en tu tot el que és responsabilitat teva i jo em quedo només amb la
meva part de responsabilitat.
Deixo amb tu, també, la
responsabilitat dels altres membres que formaven el grup en relació
al que va passa amb mi i jo em quedo només amb la meva part de
responsabilitat.
I deixo amb tu la responsabilitat
del que vaig viure que té a veure amb el tutor, la tutora i els
altres docents de la formació i jo em quedo amb la meva part de
responsabilitat.
Jo, em responsabilitzo només de
la meva part, i només de la meva part"
I miro el meu núvol blanc, sense
abaixar ja més el cap i feliç d'expressar, per fi, la meva
declaració sobre tota aquella vivència que va emmudir la meva
essència i va destruir bona part del meu ego.
Treballant el xacre 1 , el xacre 2 i
el xacre 3, recuperant la meva estructura interna i posicionant-me,
per absorbir, de nou, l'alegria de viure.
