Faig espai dins meu i em moc en un fluir de
la vida autèntic on la única resistència
que hi ha és la que m’ajuda a enquadrar l’espai físic i enquadrar-m’hi a mi
també.
Ara, comprenc que hi ets, sense ser-hi, i
que de fet, sempre ha estat així. Et deixo el teu lloc, ara, sabent quin és el
meu.
Mentrestant, creo la meva llar, la que
sempre havia buscat.
I amb aquest dibuixar casa meva delimito i creo
l’espai que vull i necessito, primer en mi.
Cada moment d’aquest procés esdevé sagrat i
cada trosset de la meva llar es serveix d’una realitat fèrtil d’objectivitat.
Ara sí puc dir que espero el moment adequat
per llançar-me a viure agafant la teva
mà, si està oberta, clar, perquè així sí que podrem recrear el nosaltres que
volem.
Ara
sí obro fàcilment les mans i els braços i et dic:
-Benvingut
!
