Estic cansada.
Fa uns moments estava enfadada amb tu i amb tota aquesta història.
Unes hores abans plorava alliberant un desconsol de molt endins i ara, des de la tranquil.lat d'estar a casa meva, em venen ganes de conversar amb tu.
I el cas és que en un principi he començat amb un monòleg d'aquells que faig entre alguns dels meus jo's.
Em deia que en realitat el que jo vull només és estar al teu costat i sentir la meva presència al costat de la teva.
I també vull que ens abracem una estona sense dir res, sabent que entremig de tu i els meus jo's no hi ha cap tipus de projecte, ni tan sols aquells "t'estimo" que alguna vegada se m'han escapat.
Et trobo a faltar i tinc ganes de veure't.
Vull notar que tu no ets ell perquè he comprès que no vull desaferrar-me de tu, ni tampoc de la teva forma.
Gràcies
