En obrir la porta va veure la figura de
resina de Shiva, sobre l’altar vermell del rebedor. Tenia les palmes de les
mans juntes, els dits mirant al cel a l’altura del pit i amb els ulls
lleugerament tancats. Va trobar-la de casualitat, un dia d’aquell temps en què esperava
el moment de tenir les claus de casa seva. Buscava idees per a decorar la seva
nova llar i en veura-la, va saber perquè havia entrat en aquella botiga si la
seva intenció era visitar, només, la del costat. La figura de Shiva la va
captivar de seguida i va voler que entrés a la seva llar i formés part de la
seva vida. En arribar a casa va buscar la simbologia d’aquell Déu hindú i va comprendre
la connexió que havia nascut amb aquella imatge: Shiva tenia unes qualitats que
encaixaven amb les que necessitava en aquell moment i en el procés de vida que estava
vivint. Benvingut, Shiva !!
Mentre tancava la porta li van venir ganes
d’escriure i va saber que era el moment d’assentar-se al lloc on solia fer-ho:
“ Hola,
papa !
T’escric
des de casa meva.
Sí
!, casa meva, papa !, des del carrer Llibertat.
Just
avui m’han portat el sofà i ja quasi estarà tot a punt per instal·lar-me.
Estic
molt contenta.
Des
de la terrassa veig sortir el sol i també puc veure els colors que anuncien l’arribada
de la nit.
El
passat 29 d’octubre, dia de Sant Narcís, vaig disposar de la clau que obra casa
meva i des d’aleshores l’estic restaurant i arreglant.
La
mama m’hi està ajudant molt. Ja saps que ella també és una “crak” en fer tot de
coses i no vegis, l’haig de parar, perquè quan s’hi posa, a pintar i reparar
desperfectes, perd la noció del temps.
Amb
totes aquestes feinetes he pensat molt en tu perquè m’he adonat de quantes
coses vaig aprendre a fer veient com les feies tu.
Ara,
mentre t’escric, veig la teva imatge que em somriu i això m’encoratja encara
més a continuar i a saber que ja m’he desviat d’aquell camí de desesperació que
vaig caminar després de la teva pèrdua.
I ara,
que jo també t’acompanyo, amb el somriure, neix una pau serena i una alegria
que m’omplen per dins, el cos i l’ànima.
I
em recordo que el 29 d’octubre de fa 5 anys vaig decidir donar vida a aquest
núvol de paraules escrites cercant l’Amor, potser, i fugint de la desesperació
que vivia.
Em
fa bé escriure’t, papa i em fa bé veure la teva imatge somriure, per fi.
Gràcies,
papa !
T’estimo,
Maria”
Després d’escriure es va sentir calmada i
agraïda, molt agraïda perquè de nou, estava connectada amb la seva essència.
I com la figura de Shiva, va ajuntar les palmes
de les mans davant el pit i amb els dits mirat cap al cel, va fer una
respiració profunda, per centrar-se encara més, i va parlar amb allò més gran amb
paraules d’agraïment acompanyades de bones intencions sorgides amb el
llenguatge del cor.
Bon Nadal, bones festes, bon solstici, bon renaixement
i molts somriures interns i externs.
