25 de novembre del 2018

Mare meva !


Mare meva !

Entre sospirs vaig assumint tot d'experiències i revelacions, històries que es tornen boniques, mons que no eren tant lluny de la veritat.
Avui escric impulsada per un sentir molt intern de confiança cap a mi. Una revelació extreta d'un somni d'aquesta nit que em ve al pensament i ocupa espai dins la quotidianitat d' avui, diumenge.
Mare meva ! Em sé responsable d'aquest neguit intern que m'empeny a escriure aquella experiència que vaig viure ahir i que he escrit aquest mati, en un paper en blanc, com tants altres.
Som-hi !

Veig la teva agonia. Treu el cap de dins l'univers emocional de les meves entranyes i el meu plexe solar comença a remoure el dolor i el patiment empresonat de fa temps en forma de bucle etern. T'hi veig, papa. Ets tu, agonitzant i resistint-te a marxar del tot. I alhora, veig la meva agonia i la respiro, amb perseverança. M'acompanyo amb les mans i en col·loco una damunt el cor i l'altra sobre la boca de l'estomac.
Són carícies pel meu cos i per la meva ànima.
No deixo de respirar.
La respiració s'accelera i veig la teva imatge agonitzant i resistint-se a marxa.
Et veig i et miro. Miro la teva agonia i veig la meva.
I saps ?
Mai havia comprés tantes coses sobre el fet de morir, de veure morir i també d'estimar.
Deixo anar aquest dolor i tu m'ajudes a fer-ho, quan m'expliques que un sentiment de culpa, per deixar-me, t'havia encegat.
Ploro la teva culpa, i la meva, i respiro per alliberar-nos d'aquest lligam que ens mantenia units i condemnats a emocions doloroses.
El diàleg va transmutant tot un seguit d'emocions, que en manifestar-se, van transcendint fins a formar el vincle d'amor incondicional.
I ens alliberem, l'un de l'altre, celebrant l'agraïment de l'experiència.
I et dic, gràcies papa, estic bé, em cuido sola. Tu, el millor pare.

Des d'aquí, noto la unió del meu xacre cor i el meu plexe solar inundats d'amor perdó i agraïment.

Ara sí, papa veig la teva alegria, i també la meva.
I sento el teu amor, i el meu.
T'estimo.
D.E.P

Quina experiència, Mare meva !

Comprenent 3er i 4rt xacre.

23 de novembre del 2018

Nusos desfets


Ara, que ja em visc alliberada, respiro cantant sospirs mentre desfaig nusos de desesperança, aquells que m'oprimien la veu.

Noto fluir la vida i prenc consciència dels moviments distesos que dibuixo amb el còccix.
Cercles fets amb línies contínues i impresos amb un respecte amorós d'igual intensitat en tots els traços.
Altres moviments que neixen i moren sense cap tensió i no forcen cap límit.
Traços que creo del moviment intern que s'inspira d'escoltar qualsevol música sagrada, interna o de fora.

I el meu còccix condueix el sacre, i aquest, guia les meves lumbars i aquestes les dorsals...

Cada respirada esdevé un color, que es fa dibuix, dins i fora de mi.

Vinga, som-hi !

La pelvis s'obre a l'expressió i crea moviments, pinta espais i es descobreix lliure, per fi.

Molt conscient faig un pas endavant sostinguen aquest espai de respecte, llibertat i alegria.
I trepitjo fort el terra amb l'actitud d'abandonar-mi, per deixar fluir les noves arrels que neixen en mi.
I m'arrelo fort al terra, confiant plenament en aquesta fusió i el vincle sagrat que estic experimentant.
Celebro aquest moment.
Celebro trepitjar i endinsar-me en l' Alegria i celebro sentir-me en comunió amb la Pau.

Alegria immensa, Pau infinita, Harmonia interna que es fa Presència.

Visc, visc, visc !
Sóc, sóc, sóc !
Estimo, estimo, estimo !

M'agradaria molt compartir-ho amb tu ! Només si tu també vols, clar.