Us
ha passat mai que us heu adonat que aneu de "listillas/os" per
la vida ?
A
mi sí, moltes vegades.
I
dóno les gràcies a tots els "listillos" i "listillas"
que em vaig trobant pel camí i m'ajuden, amb el seu reflex, a
recordar-me de la "listilla" que jo també sóc.
Aquesta
polaritat meva em fa riure i me la miro des de l'ironia, sovint. Em
sembla que també hi tinc feina amb aquest tema...
El
cas és que avui tinc unes ganes boges de mirar aquest personatge que
a vegades faig servir, i ja començo a riure'm de mi mateixa, quan el
veig actuar.
Perquè,
més enllà d'escenes que em pugui imaginar, veient-me actuar des
d'aquesta posició, també tinc records molt clars d'espectacles
reals que he protagonitzat últimament, des d'aquest rol.
I
el pot contrari ? Quin seria ? Qui hi ha a l'altra polaritat ?
La
tonteta ?, la que no s'entera de la peli ?, la innoscent ?, la
pobreta ?, la que baixa de l'hort ?, la que està a la lluna ?...
Se
m'acudeixen, ara, totes aquestes etiquetes...
Primer,
però, vull parlar de la meva "listilla" i desplegar-ne
totes les qualitats que m'inspira...
Val
a dir que aquesta polaritat meva és com una arma de doble fil: a
vegades actuo des de la "listilla" amb una innoscència
totalment encegada, i se'm fa difícil saber, fins i tot per a mi,
des de quina polaritat actuo. No m'imagino quin impacte deu
representar per els altres !!
La
"listilla" sembla saber-ho tot i entendre-hi de tots els
temes. Es mostra segura d'ella mateixa, amb les idees clares, i sap
el que vol i com aconseguir-ho. També pensa que els altres es fan
els mateixos plantejaments que ella, essent capaços d'abarcar-ho
tot, com ella.
Té respostes per a tot i explicacions clares i
consisses, d'aquelles que poden convèncer fàcilment.
La seva
seguretat pot intimidar, a vegades, i la força de la seva expressió
pot eclipsar qualsevol plantejament que no vagi en la línea del seu,
en aquell moment. Des de la "listilla" ara em dic: l'he
clavat, el personatge! Ja el tinc ! Integrat en mi !!
I
de la mateixa manera que s'atrapa abans a un mentider/a que a un
coix/a, la "listilla"es pot posar en qüestió de segons
de peus a la galleda. I ja hi som !...
Prèsa per inseguretats i
sentiments de desvalorització, passa a moure's ràpidament en
terrenys contràris i, aleshores, em visc amb les etiquetes com les
que he anomenat abans: la tonteta, la inadequada, la que baixa de
l'hort i no s'entera de la peli, la nena pobreta, la que no se'n
surt... Ni tant sols sóc capaç d'anomenar-la amb una única
paraula...
Un
moment que la "listilla" ho soluciona en un momet: en
l'altra pol sóc la pobreta !... Tot em va en contra, ja t'ho deia jo
que sóc "gafe", sempre em passen coses dolentes... Jo això
no ho sé fer, no me n'ensurto a la vida, sempre tinc mala sort. Tots
els altres en saben més que jo. Sóc un zero a l'esquerra..., i
així, anar fent.
M'he
quedat esgotada només d'escriure-ho. Uff, quin cansament !!!
A
veure, que surti la "listilla" que hi ha en mi i entri en
acció, siusplau, i em tregui d'aquest pou on estic a punt de
caure..., estic sense piles...
Tinc
sort que la "listilla" entra ràpid a l'acció i soluciona
el que sigui, o això és el que sembla.
Ara,
em trobo en aquell punt intermitg, el que està entre les dues
polaritats: la "listilla" s'ha calmat una mica de tanta
hiperactivitat que l'arrossega, i la pobreta s'ha espavilat per no
caure en la desesperació i l'abatiment.
Quina
tranquil.litat veure els dos personatges que hi ha en mi des d'aquest
punt, on es neutralitzen les emocions i les cadenes que em fan viure
els extrems.
Respiro
profundament per integrar els dos personatge, observant-los des d'
aquesta perspectiva, que m'ajuda a comprendre'm i a veure els
diferents matisos del recorregut que segueixen els dos personatges.
Veig el camí per trobar-se, en aquest punt del mig, on em visc amb
equilibri i sóc, una mica més conscient, dels espectacle que vaig
representant.
I
entre polaritats, actúo, en el Gran Teatre de la Vida, on tots som,
alhora, actors, tècnics de llums, tècnics de so i públic fidel.
