Pinto
esboços de trossets de vida,
aquells
que un dia vaig dibuixar,
amb
els ulls mig entreoberts.
I
els somnis es dilueixen dins realitats,
allò
que fou fantasia esdevé, ara, real.
Són
realitats escollides ?, inventades ? , creades ?, compartides ?...
Són
anhels que es belluguen, de nou, resorgint de l'oblit...
i
es fan presència.
I
cauen els vels,
i
l'esperit de la Vida, desperta.
Poc
a poc i serenament,
es
van obrint instants, vestits de màgia,
i
despullen l'ànima.
Nuesa
d'esperit que no fa por,
ni
tampoc es fa dubte.
Alès
de victòria expressats amb somriures humils.
Músiques
que obren els sentits i les portes de la màgia.
Rialles
primarenques, que surten des de molt endins.
Pau
que governa l'espai del sentir,
calma
el pensar
i
dibuixa somriures a la meva mirada.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada