Aquest any el Nadal m'ha enganxat
desprevinguda.
I és que amb els bons dies i la
caloreta que ha fet últimament, m'ha costat captar que vivim en el
mes de desembre, època de Nadal, tant associada amb el fred.
Bé, aquests dies també s'associen
amb moltes altres coses: torrons, regals, moments de compartir amb
família, tions, cava, àpats, llums, arbres decorats i pessebres...
A mi els torrons no m'agraden. Mai
m'han agradat. Hi ha qui diu que sóc afortunada, per aquest fet, ja
que potser m'estalvio alguns quilets de més d'aquells que solem
acumular en aquestes dates. Altres diuen, amb ulls il·luminats, que
em perdo el gaudir i apreciar aquests dolços nadalencs.
I és que hi ha gustos per a tots i
totes i pels petits i pels grans i tantes maneres de veure les coses
com persones diferents que som...
En canvi, la xocolata sí que
m'agrada, i sobretot durant uns dies determinats del mes, aquells en
què les dones tenim un va i ve hormonal que respon al procés
natural de la menstruació. Bé, aquest és un altre tema. Ara m'ha
vingut al cap perquè precisament avui estic en un dia d'aquests en
què el meu cos em demana, a crits, que mengi xocolata i us ben
asseguro que així ho faig.
Amb xocolata o sense, el que sí
m'agraden són els regals.
Sempre m'han agradat !! (a qui no,
oi ???)
M'agrada rebre'ls i també, fer-los.
Aquest any, el regal que més valoro
és, sens dubte, haver aconseguit honrar i respectar als meus pares i
tot el que m'han donat: en lo bo i en lo dolent. Haver-los dit que Sí
a nivell intern, i amb això haver dit també, Sí !! a mi, a la Vida
i al meu destí.
Potser per això aquest any no he
renegat del Nadal, com altres vegades he fet...
D'alguna manera he pogut recordar la
lletra petita d'aquestes festes i, més enllà de criticar l'aspecte
tant comercial que se n'ha creat i que no comparteixo gaire-gens, he
pogut viure-les força d'acord en com jo les sento i les entenc.
I és que sentir el caliu familiar i
gaudir uns dels altres i uns amb els altres ha estat molt gratificant
per a mi.
Aquest any ho he valorat especialment.
Gràcies, família !
Igualment com gaudir del calor i el
compartir dels familiars que no ho són de sang però sí de cor: els
amics, les amigues.
Gràcies per ser-hi !
I encara que els torrons no
m'agradin, m'encanten les neules i la xocolata, escoltar el vers de
Nadal dels infants, picar el tió amb els més petits, fent-los viure
la màgia, i sobretot, sobretot, m'agrada emborratxar el meu cor
d'amor i bons propòsits.
Estic contenta d'haver recordat la
lletra petita del Nadal, aquella que un dia vaig llegir, amb mirada
d'innocència, i avui sóc capaç de recuperar.
Bones festes i bon any nou !!
