(Escrit el dia 02/02/2015)
S'aixeca un nou dia. Avui m'he despertat d'hora i encara hi ha les estrelles. Sento que tot està al seu lloc i noto la pau dins meu. He integrat el meu passat i de sobte sento que desperto a la Vida i la celebro, amb tot allò que m'ha dolgut, no m'ha agradat i m'ha fet plorar i reaccionar inconscientment.
Abraço la tristesa, el dolor, la incomprensió, la ràbia, la vulnerabilitat, la pèrdua i em despullo davant meu i davant la vida, traient-me cada un dels vestits amb els que he caminat fins ara. Ja no tinc vergonya de mostrar-me tal i com sóc i ja no em fa por viure i no em fa por l'Amor.
Sé que tot passa quan ho necessito, sé que la terra em proporciona el que em cal i sé que l'univers em guia per escollir els camins que em toca caminar.
Els meus morts ja descansen amb pau i, després de tant temps de viure amb el seu patiment, em sento amb força per viure, i, sense tot allò que cridava per sortir a la llum, em visc lliure i alliberada, em sé filla de la terra i filla de l'univers, filla del sol i de la lluna.
Escric una altra història, ara, i ballo al ritme dels tambors, per arribar al cel, i amb el ritme celestial, que em porta a la terra. I així la terra i el cel s'ajunten, després de transitar el mar de les emocions, que em portarà a l'horitzó infinit.
Em preparo per un nou dia que comença, amb confiança i alegria, acceptant que tot el que rebi em pertany i obrint les mans per recollir tot allò que he sembrat.
M'adono que la broca del rellotge està avançant i em marca els passos que cal fer per preparar-me i anar a la feina.
Que tingueu un bon dia !!!
