Als meus nebots, Cèlia, Lluís,
Júlia i Roger, per ajudar-me a recordar que l'amor incondicional és
un estat de consciència que neix, primer, dins un mateix.
Per ajudar-me a participar tant
activament en els vostres jocs.
Per compartir amb mi la màgia de la
vida i ajudar-me a fer créixer la nena interior que porto a dins i
treure el millor de mi.
Haver-vos vist néixer i compartir
moments amb vosaltres, el millor regal !
Estic encantada amb el rol de tieta
que amb vosaltres represento !
Gràcies, gràcies, gràcies !
Us estimo fins l'infinit i més
enllà de les estrelles !
Participar d'una manera tant activa
en els vostres jocs m'apropa a la màgia de la vida. Estic encantada
de compartir tant amb vosaltres. (ens trobem a Can Crispeta !! ;)
Avui, ara, aquí, un ritual
d'agraïment a l'any 2018 per totes les descobertes que he fet aquest
any.
Un any ple de sorpreses i
descobriments, estic esgotada de veritat.
Tanco un any i també un cicle de 6
anys. He dit 6 ? No, no, volia dir 7. A vegades em passa que giro el
número i si estic cansada, encara més.
Bé doncs, 7 anys enrera, cap a
aquesta època de l'any, una mica abans potser, vaig iniciar un
viatge que m'ha portat fins avui. Un viatge a l'inconscient que ara
valoro molt positivament.
Tot i això, viatjar a les
profunditats de la vida t'ensenya realitats que mai haguessis pogut
imaginar, altres mirades, ulleres que distorsionen l'espai i el
temps, trossets d'ànima que es perden en vols inconscients guiats per
ales mancades de voluntat. Caigudes dins les profunditats fosques i
fredes de qualsevol trosset d'oceà.
Un recorregut que et porta a navegar
els 7 mars, sense saber ni com hi has arribat.
Tot plegat, una bogeria, una
"locura" que dic jo a vegades. Ciència ficció viscuda en
primera persona del singular.
Històries confuses que, ara miro
des de la globalitat i creo des de la suma de les parts.
Camins que es bifurquen, com les
branques de l'arbre de la vida.
La llum i la foscor, la vida i la
mort, l'alegria i la tristesa.
Canvis d'estat, canvis vibracionals,
un estat d'emocions polaritzades difícil de gestionar, a vegades.
Els extrems no són bons perquè quan es tiba massa el fil es pot
trencar.
Perquè, negociar amb l'inconscient
no és un procés fàcil i requereix perseverança, valentia i
sobretot, confiar molt en la persona que t'acompanya en el procés
d'anar traient les capes de pols del passat.
Recordo que m'ho va dir una persona
molt especial per a mi, que vaig conèixer per atzar, per aquí,
navegant entre 0 i 1. I és que la vida, a vegades, porta persones
amb forma d'àngel que t'ajuden a fer més plàcid el camí.
Són aquelles persones que es
reconèixen fàcilment, a primera vista. Ho recordo com si fos ara
mateix.
I sí, l'atzar és així de
capritxós i curiosament també ha fet 7 anys, d'aquesta trobada.
Crec que descobrir el seu blog i llegir-lo em va inspirar a iniciar
el meu més tard, quan així ho vaig sentir i necessitar. Gràcies,
Oriol !
Respiro alleujada, ara, després de
tancar aquest cercle que em va portar a viure les pors més
primitives de dins meu, aquelles que es posen dins el cos, i es van
lligant, fent nusos, que després costen de desfer.
Posar llum a allò que ens fa mal i
que no volem veure, a allò que ens fa escapar i fugir corrent
perquè creiem que no podrem suportar el dolor que ens provoca.
Sense consciència, no hi ha manera
de sortir d'aquesta roda, d'aquest cercle viciós que ens encadena i
ens treu llibertat.
Desitjo, per aquest Nadal, que la
llum entri a totes les cases i a tots els cors i il·lumini els
somriures de tots per anar construint un món millor.
Bones
festes i bon inici d'any 2019
