Aquesta
història està basada en un somni real, un somni d'aquells que es
donen quan dormim.
És
clar que també podria haver estat inventada i, fins i tot, imaginar
que ha passat de debò.
Fa uns 15 dies em vaig adormir al
sofà i em vaig despertar passades les 2 h de la matinada. Sort del
mòbil ! Em va avisar de l'arribada d'un correu electrònic i així
em vaig despertar i vaig poder continuar dormint, però al llit !...
s'hi està molt millor !
I cert que fou una sincronicitat
molt bonica, tot plegat, perquè el contingut del mail que em va
despertar tenia molt a veure amb el què estava somniant. Però
aquesta és una altra història...
El recordava perfectament.
Era un somni d'aquells que sembla
ben real, com si aquella vivència l'hagués experimentat de debò.
Somniava que la ciutat on visc
estava totalment inundada i de cop i volta em trobava nedant per un
carrer del centre amb la sensació d'estar molt cansada i de que feia
estona que m'esforçava per sobreviure, enmig d'aquelles aigües. Per
sort, em faltava poc per arribar a una casa en concret, a on
m'agafaria a una finestra, que no havia estat coberta per l'aigua, i
finalment descansaria.
La meva ment havia dibuixat el
recorregut que em permetria sobreviure. Si ho feia així, me n'en
sortiria! aquelles accions eren les que tenien més possibilitats
d'èxit, en aquells moments.
Em faltaven poques braçades per
arribar al meu destí i ja començava a assaborir l'alegria de viure,
després de l'esforç per a sobreviure. De sobte vaig sentir el
soroll d'una barca, que es movia tranquil·lament per sobre les
aigües.
La persona que portava la barca
m'observava i jo continuava nedant, intentant que aquella situació
no em desviés del meu objectiu: ho tenia tot planejat i qualsevol
estímul que em distregues, era percebut, per a mi, com un obstacle
que feia perillar la meva vida. La meva supervivència depenia de com
gestionava les meves forces en aquells moments, en cada braçada, i
creia que no em podia permetre cap distracció.
I encara que no m'acabés de
convèncer, la realitat era que la vida m'havia posat davant una
barca i algú dins que m'observava.
Era obvi que l'escenari havia
canviat, i molt ! Aquell pla d'acció que veia tant clar com a la
única opció per a sobreviure, de sobte deixava de tenir la mateixa
validesa: ara a l'escenari hi havia més opcions per escollir com
satisfer el meu instint de supervivència a aquell naufragi.
En qüestió de segons vaig
adonar-me de la por que em feia, aquella nova situació. La barca i
el seu tripulant, com podrien interferir en el meu objectiu per a
sobreviure ? col·laborarien amb mi o potser m'ajudarien a no
assolir-lo ?
S'obrien nous camins i opcions
diferents.
Nedar fins la finestra de la casa
per a salvaguardar la meva vida, tal i com havia previst inicialment,
sense dependre d'altres,
o bé,
abandonar-me al salvavides de la
confiança i confiar la meva vida a aquella embarcació, sense
comptar amb el meu pla inicial ?
Dubtes, pors, direccions oposades,
interrogants que portaven a laberints sense sortida. Pols oposats,
lluites sense fi per abastar el sobreviure o el morir, el confiar o
el desconfiar, l'esperança o la desesperança, el blanc o el
negre...
Em vaig despertar quan encara no
havia arribat a lloc i em trobava inundada de pors i dubtes en
relació a aquella barca, el seu tripulant i quin seria el pla
d'acció amb més èxit per aconseguir el meu objectiu.
Ara m'adono que si situació hagués
estat real i no un somni crec que el meu instint de supervivència
m'hagués portat a pujar a la barca deixant de banda qualsevol
anàlisis estratègic i oblidant la finestra d'aquella casa a on
volia agafar-me per sobreviure i recobrar l'alè de la vida.
Sort que només era un somni i no
m'hi anava la vida !
Imagino que ho torno a somniar i
pujo a la barca per viure l'experiència de navegar pels carrers de
la meva ciutat !
Viure i morir, confiar i desconfiar,
esperança i desesperança, blanc i també negre...
