Naufragi

Aquesta història està basada en un somni real, un somni d'aquells que es donen quan dormim.

És clar que també podria haver estat inventada i, fins i tot, imaginar que ha passat de debò.

Fa uns 15 dies em vaig adormir al sofà i em vaig despertar passades les 2 h de la matinada. Sort del mòbil ! Em va avisar de l'arribada d'un correu electrònic i així em vaig despertar i vaig poder continuar dormint, però al llit !... s'hi està molt millor !

I cert que fou una sincronicitat molt bonica, tot plegat, perquè el contingut del mail que em va despertar tenia molt a veure amb el què estava somniant. Però aquesta és una altra història...

El recordava perfectament.

Era un somni d'aquells que sembla ben real, com si aquella vivència l'hagués experimentat de debò.

Somniava que la ciutat on visc estava totalment inundada i de cop i volta em trobava nedant per un carrer del centre amb la sensació d'estar molt cansada i de que feia estona que m'esforçava per sobreviure, enmig d'aquelles aigües. Per sort, em faltava poc per arribar a una casa en concret, a on m'agafaria a una finestra, que no havia estat coberta per l'aigua, i finalment descansaria.

La meva ment havia dibuixat el recorregut que em permetria sobreviure. Si ho feia així, me n'en sortiria! aquelles accions eren les que tenien més possibilitats d'èxit, en aquells moments.

Em faltaven poques braçades per arribar al meu destí i ja començava a assaborir l'alegria de viure, després de l'esforç per a sobreviure. De sobte vaig sentir el soroll d'una barca, que es movia tranquil·lament per sobre les aigües.

La persona que portava la barca m'observava i jo continuava nedant, intentant que aquella situació no em desviés del meu objectiu: ho tenia tot planejat i qualsevol estímul que em distregues, era percebut, per a mi, com un obstacle que feia perillar la meva vida. La meva supervivència depenia de com gestionava les meves forces en aquells moments, en cada braçada, i creia que no em podia permetre cap distracció.

I encara que no m'acabés de convèncer, la realitat era que la vida m'havia posat davant una barca i algú dins que m'observava.

Era obvi que l'escenari havia canviat, i molt ! Aquell pla d'acció que veia tant clar com a la única opció per a sobreviure, de sobte deixava de tenir la mateixa validesa: ara a l'escenari hi havia més opcions per escollir com satisfer el meu instint de supervivència a aquell naufragi.

En qüestió de segons vaig adonar-me de la por que em feia, aquella nova situació. La barca i el seu tripulant, com podrien interferir en el meu objectiu per a sobreviure ? col·laborarien amb mi o potser m'ajudarien a no assolir-lo ?

S'obrien nous camins i opcions diferents.

Nedar fins la finestra de la casa per a salvaguardar la meva vida, tal i com havia previst inicialment, sense dependre d'altres,

o bé,

abandonar-me al salvavides de la confiança i confiar la meva vida a aquella embarcació, sense comptar amb el meu pla inicial ?

Dubtes, pors, direccions oposades, interrogants que portaven a laberints sense sortida. Pols oposats, lluites sense fi per abastar el sobreviure o el morir, el confiar o el desconfiar, l'esperança o la desesperança, el blanc o el negre...

Em vaig despertar quan encara no havia arribat a lloc i em trobava inundada de pors i dubtes en relació a aquella barca, el seu tripulant i quin seria el pla d'acció amb més èxit per aconseguir el meu objectiu.

Ara m'adono que si situació hagués estat real i no un somni crec que el meu instint de supervivència m'hagués portat a pujar a la barca deixant de banda qualsevol anàlisis estratègic i oblidant la finestra d'aquella casa a on volia agafar-me per sobreviure i recobrar l'alè de la vida.

Sort que només era un somni i no m'hi anava la vida !

Imagino que ho torno a somniar i pujo a la barca per viure l'experiència de navegar pels carrers de la meva ciutat !

Viure i morir, confiar i desconfiar, esperança i desesperança, blanc i també negre...