20 d’abril del 2018

Res em separa de tu


Avui, ja res em separa de mi.

El silenci s'ha fet present i engalana la meva existencia d'un ritme constant i harmònic que fa fluir el meu esperit entre la joia i l'alegria, la pau i la tranquil.litat.

Un fil invisible em nutreix de tendresa i em guia a la puresa de l'amor, la que he enyorat des del principi dels principis.

Des d'aquí tot és més fàcil.
No hi ha tensió, no hi ha pressa.
Des d'aquí les neures es fan dèbils i no es resisteixen a viure, ni tampoc a morir.

Em vesteixo amb la tendresa, la puresa de l'amor, l'alegria, la pau i la serenó.
Em maquillo amb un silenci harmònic que es fa música.

I saps ?

Avui, tampoc res em separa de tu.

Estic feliç de la teva existència !

Gràcies, gràcies, gràcies !

19 d’abril del 2018

La Vida em parla de tu


Encara t'estimo.
Fins i tot t'estimo més que abans.

I la Vida...
...la Vida sovint em parla de tu.
Ho fa quan estic despistada i entretinguda, quan les ganes de veure't, abraçar-te i estimar-te descansen, mig adormides.
I aleshores arriba.
Arriba el missatge, clar i transparent, en forma de senyal i amb aquell llenguatge amb el qual la Vida em parla de tu des de fa temps.

I torno a desitjar fer ús de la impulsivitat i venir-te a veure.
Desitjo apropar-me a tu i trencar qualsevol distància que ens separi per mirar-te als ulls, abraçar-te i estimar-te.

Aleshores sorgeix la por i tot de dubtes sobre mi i sobre tu, sobre la Vida, el fet d'estimar i el desitjar.
El desig i la impulsivitat s'ofeguen enmig de pensaments que busquen anul·lar els sentits.

Em torno a despistar i tinc la sensació de que t'he deixat anar, tot i estimar-te.
I m'entretinc un temps més ballant, estimant i abraçant allò que em fa feliç de debò.

I quan la Vida em parla de tu, de nou, m'adono que no t'he deixat anar del tot i se'm fa difícil imaginar-me construir un nosaltres si no és amb tu.

Sí, la Vida sovint em parla de tu.
I sí, jo encara t'estimo.
Fins i tot t'estimo més que abans.