La Vida em parla de tu

Encara t'estimo.

Fins i tot t'estimo més que abans.

I la Vida...

...la Vida sovint em parla de tu.

Ho fa quan estic despistada i entretinguda, quan les ganes de veure't, abraçar-te i estimar-te descansen, mig adormides.

I aleshores arriba.

Arriba el missatge, clar i transparent, en forma de senyal i amb aquell llenguatge amb el qual la Vida em parla de tu des de fa temps.

I torno a desitjar fer ús de la impulsivitat i venir-te a veure.

Desitjo apropar-me a tu i trencar qualsevol distància que ens separi per mirar-te als ulls, abraçar-te i estimar-te.

Aleshores sorgeix la por i tot de dubtes sobre mi i sobre tu, sobre la Vida, el fet d'estimar i el desitjar.

El desig i la impulsivitat s'ofeguen enmig de pensaments que busquen anul·lar els sentits.

Em torno a despistar i tinc la sensació de que t'he deixat anar, tot i estimar-te.

I m'entretinc un temps més ballant, estimant i abraçant allò que em fa feliç de debò.

I quan la Vida em parla de tu, de nou, m'adono que no t'he deixat anar del tot i se'm fa difícil imaginar-me construir un nosaltres si no és amb tu.

Sí, la Vida sovint em parla de tu.

I sí, jo encara t'estimo.

Fins i tot t'estimo més que abans.