Tinc ganes d'escriure, avui.
Ahir vaig acabar els exàmens.
Sí, aquest setembre passat m'he
matriculat de nou als estudis universitaris. Els vaig deixar penjats
i ho he volgut reiniciar aquest semestre.
He fet Dinàmica de grups,
Psicologia de la Salut i la Qualitat de Vida i Psicologia del
llenguatge.
Tot i que ho he gaudit, he retallat
temps de dedicació a les coses que m'agraden de veritat, que són la
dansa i tot el que té a veure amb l'expressió corporal i a
escriure.
I avui, que plou, la vida se'm posa
molt bé per a escriure, perquè ballar, ara, no convé gaire, fa
poquet he esmorzat i ho deixarem paït.
A part de ballar i escriure, sempre
m'ha agradat molt xerrar amb els amics i amigues però amb el temps
he descobert que necessito estones de parlar amb mi mateixa i
evadir-me d'estímuls externs.
Moments d'introspecció i d'anar cap
a dins.
A nivell corporal utilitzo el ioga
com a base, per a fer-ho, i com que sóc força autodidacta amb el
tema de lo corporal, no puc evitar incloure una barreja d'elements
que he après de diverses disciplines, en els meus moments
d'entrenament.
Així doncs, avui m'expressaré en
paraules i si us haig de dir la veritat encara no sé molt bé quin
serà el fil conductor.
Ara que ho dic, tinc molt present a
quin dia vivim, i sé que, perquè aquestes dates queden gravades a
la memòria, demà dia 21 farà 5 anys que la iaia Àngela se'n va
anar i en farà 9 que va morir un molt bon amic meu, que se'n va anar
de cop i volta, degut a un accident. La seva pèrdua va commocionar
a tot el poble i a totes les persones que el coneixíem.
La iaia, en canvi, va marxar després
de molt anys patint alzheimer i les seves conseqüències. Ella
estava com un vegetal de feia uns quants anys.
"Iaia, Marc, us dono uns
moments de silenci, en record i memòria vostra i honoro tots els
moments compartits amb vosaltres així com totes les ensenyances que
de vosaltres he rebut, abans i després de la vostra mort. Us
estimo !
Gràcies, gràcies, gràcies !
"
Miro enrere i m'adono de com passen
els anys.
A vegades em dóna la sensació que
sols han estat uns minuts i després, quan faig balanç de totes les
experiències que he viscut i he anat sumant, sembla que la realitat
no encaixi amb la sensació que tinc. Com si per una part de mi no
existís el pas del temps.
I és que, crec que em trobo en un
moment molt dolç de la meva història de vida, doncs, hi ha moments
que em visc molt en pau amb tot el què ha estat, fins ara. En el meu
passat, vull dir.
Podria explicar-ho com un judici
final de tots aquests anys amb una valoració global positiva on no
hi ha confrontació amb el que deixo enrere.
Acceptació total del que és.
Començo l'any així, amb moltes
ganes de fer coses noves i, no només amb l'energia més creadora amb
la que mai m'he sabut viure, sinó amb la seguretat i la confiança
de que tot allò que creo és el que el cor em dicta.
Estic contenta.
