Quan la nit m'abraça

Quan la nit m'abraça dolçament,
puc mirar els monstres que, amb la por, he dibuixat.

Aleshores obro els ulls i els miro, de prop.

I la nit m'abraça de tu, de nou,
i s'encén la flama del meu cor
per desfer els trossets de gel que encara guardo.

I ploro d'alegria en notar la teva càlida presència,
que m'ajuda a mantenir oberts els meus ulls
i a notar l'alè de la vida.

Gràcies !