Dia 0

Veig passar el temps, les fulles cauen, poc a poc al terra.

Contemplo aquell mar que un dia em vas ensenyar i el veig, davant meu.

M'explica històries, vides de tots els temps i tots els espais.

Ja no m'hi perdo.

Ja no m'hi perdo tant, vull dir.

Ara, imagino el camí que ens ajudarà a creuar les nostres mirades una altra vegada.

I et dic, sí, ho vull, vull que passi, que arribi el dia 0 per traspassar la roda del que sigui que encara noto que ens mig encadena.

Potser sols serà un instant.

Potser només farem la última trobada.

Sigui el que sigui tot està bé, ho sé del cert.

Sé del cert que tot està bé.

Jo ja ho he decidit : vull traspassar tots els miralls que ens separen per descobrir-nos, més enllà de rols apresos i heretats.

Ho he pensat molt.

Vull escoltar-te, vull explicar-te.

Vull tornar-te a veure i desfer l'impuls d'aquella roda que no para de girar.

I mentre cauen les fulles, vaig dissenyant maneres de donar forma al què vull, i fer un pas endavant.

Sí, potser seria millor que l'univers planifiques la trobada.

O bé, que les sincronicitats ens fessin adonar de que no fa falta esperar més per esbrinar què és el que encara es manté viu, entre nosaltres.

Jo tampoc estic acostumada a desafiar les lleis naturals i forçar les coses. Més aviat al contrari.

Només sé que ara, pot ser un bon moment per fer un pas més per descobrir-nos, encara que sigui planificant una miqueta.

Dic que sí, vull que ens tornem a veure !

Fem una pla ?

Fins ara,

Maria