Una petita Gran història d'Amor

Encara hi havia la taula parada del dia anterior.

Després de sopar, tot fent sobretaula, havien parlat una llarga estona sobre molts temes que els interessaven als dos. També s'havien compartit històries personals i havien rigut i plorat, gaudint junts, un de l'altra.

I d'aquest compartir, poc a poc, va anar sorgint una gran complicitat que s'evidenciava en mirades i somriures i en jocs de seducció, jocs que, poc a poc, es despullaven d'aquella innocència que els vestia inicialment...

I cada vegada més conscients, es deixaven sentir i es permetien estimar-se i deixar-se estimar, abandonant-se al moment i a aquella experiència.

Havien après a deixar-se posseir per l'Amor en la mesura justa per no deixar que el desitg se'ls endugués massa i la por no els separes.

També sabien utilitzar la intensitat de l'Amor, fent que la seva individualitat no desapareixes, en la fusió d'ells dos.

Havien après a barrejar les seves ànimes, a parlar el llenguatge de l'Amor més enllà de les paraules, a tocar-se i besar-se amb la mirada, a ballar amb les melodies del silenci i a jugar...

I poc a poc les seves mans s'entrellaçaren per, després, anar ajuntant els seus cossos.

S' abraçaren.

Van estar-s'hi una bona estona, abraçats.

No es volien separar.

Notaven un estat de plenitud que els feia traspassar els límits de la felicitat, un estat en el qual el seu cos i la seva ànima es delectaven amb un benestar ben especial.

Guiats pels desitjos dels seus cossos,

dirigits per la força de l'Amor i

responent a aquell diàleg sense paraules,

es besaren i després, feren l'amor...,

o feren l'amor primer i després es besaren...

Aquell matí, ella, s'havia despertat cantant.

La taula encara estava parada.

Va anar recollint i rentant els plats bruts, tot cantant a l'Amor i a la Vida.