Fent Gran la Meva Vida

Estimat diari:

Ha passat molt temps des del meu últim escrit, a l'època de l'adolescència.

Avui m'adreço a tu per dir-te que tanco un cicle molt important de la meva vida.

Estic contenta de veritat. Gràcies per haver estat al meu servei durant tots aquests anys.

Em penso que aquest és l'últim capítol que t'escric. La meva veueta interior m'ho diu... Ai, quina pena, no sé si ho vull... Creus que hi ha d'haver un últim capítol ? Ara dubto de la meva veueta...

Deixa'm pensar... No estic segura del tot de si vull que ho sigui... M'ho pensaré uns dies, d'acord ?

Del que sí estic segura del tot és que sento que m'he alliberat d'un patiment molt gran. Tu saps que he viscut coses que m'han fet patir de veritat. Al final ja no sé si n'havia fet un vici i tot, del fet de patir ! Quants drames que t'he explicat, oi ? I com que ningú m'escotava et tocava a tu aguantar totes les històries i els lius amb què em posava. Gràcies per la paciència, estimat diari.

Un tema molt important que he solucionat i que em fa molta il.lusió explicar-te és que amb la meva mare ja ens escoltem: jo l'escola a ella i ella m'escolta a mi. Semblava impossible, oi ? Això no vol dir que ens fem cas del tot (molt complicat això...) però hem aconseguit escoltar-nos i respectar-nos i n'estic molt orgullosa. Saps que no ha estat fàcil. I sí, hem aconseguit tenir una relació entre adultes, com la que jo sempre havia volgut. No sé perquè ens ha costat tant aconseguir-ho. M'he hagut d'anar posant molt seria i defensar el meu territori amb un to una mica autoritari, a vegades. I és que tenir les coses clares ajuda molt a aconseguir allò que vols o allò que ja no vols més i no estàs disposat a aguantar. Ara, quan la miro a ella i allò que tant em molestava d'ella, m'adono de com de prop estàvem una de l'altra...Em fa gràcia. A estones encara penso que no puc abaixar la guàrdia, no et pensis, però no m'esgota com abans.

Un altre tema del que estic contenta és que finalment he deixat enrere el dol del meu pare i tota la crisi que em va representar. La meva vida es va anar liant i liant i el dol va quedar bloquejat. Fins fa un any, més o menys, no el vaig poder desbloquejar del tot. Vaig fer una constel.lació familiar i vaig descobrir històries que mai m'hagués imaginat. Vaig entendre de seguida el perquè de la crisi tant forta amb la mort del meu pare i perquè no podia acabar de fer el dol. M'hi vaig quedar encallada i vaig comprendre perquè tant dolor i aquell bloqueig que no em deixava viure i tampoc plorar. Vaig sentir un alliberament tant gran !!

Ara, em sento com quan era nena, amb una força que em fa passar de tot i de res i sé viure i gaudir. Res té tanta importància com per a enfonsar-me i no poder gaudir de les coses petites de la vida i fer que la vida sigui gran. Estic contenta de veritat.

Ara entenc perquè t'he dit allò, abans. Vull dir allò que aquest seria l'últim escrit que t'escrivia.

Em sembla que et volia dir que era l'últim escrit que feia abans no aconseguís fer Gran la Meva Vida.

Així que pot ser que et torni a escriure amb capítols nous. M'ho diu la veueta...

Moltes gràcies per deixar-me expressar.