Nusos desfets

Ara, que ja em visc alliberada, respiro cantant sospirs mentre desfaig nusos de desesperança, aquells que m'oprimien la veu.

Noto fluir la vida i prenc consciència dels moviments distesos que dibuixo amb el còccix.

Cercles fets amb línies contínues i impresos amb un respecte amorós d'igual intensitat en tots els traços.

Altres moviments que neixen i moren sense cap tensió i no forcen cap límit.

Traços que creo del moviment intern que s'inspira d'escoltar qualsevol música sagrada, interna o de fora.

I el meu còccix condueix el sacre, i aquest, guia les meves lumbars i aquestes les dorsals...

Cada respirada esdevé un color, que es fa dibuix, dins i fora de mi.

Vinga, som-hi !

La pelvis s'obre a l'expressió i crea moviments, pinta espais i es descobreix lliure, per fi.

Molt conscient faig un pas endavant sostinguen aquest espai de respecte, llibertat i alegria.

I trepitjo fort el terra amb l'actitud d'abandonar-mi, per deixar fluir les noves arrels que neixen en mi.

I m'arrelo fort al terra, confiant plenament en aquesta fusió i el vincle sagrat que estic experimentant.

Celebro aquest moment.

Celebro trepitjar i endinsar-me en l' Alegria i celebro sentir-me en comunió amb la Pau.

Alegria immensa, Pau infinita, Harmonia interna que es fa Presència.

Visc, visc, visc !

Sóc, sóc, sóc !

Estimo, estimo, estimo !

M'agradaria molt compartir-ho amb tu ! Només si tu també vols, clar.