La meva mirada

Projectes que comencen de nou.

Altres, es concreten.

Molts rols apresos, altres que deixo enrere i alguns que encara mantinc, per vestir-m'hi i expressar-los quan jo vull, assajant-los una miqueta més.

Noves mirades que flueixen davant un ulls que acaben de despertar.

I el que més m'agrada: la meva mirada ja pren forma dins els ulls de meva ànima.

Sí, puc discernir-la d' entre totes les altres , i la veig, la toco, l'abraço, la nodreixo, la cuido, la mimo i l'honro. Obro tots els meus sentits per contaminar-me de la pau que m'aporta i que sempre, tan he anhelat.

És la meva mirada. 

Meva i només meva.

És aquella que es complau en veure totes les altres i que és, per si sola.

Ja no necessita buscar més, ni proveir-se de res més que vingui de fora d'ella mateixa.

S'ha acabat cedir els meus ulls a altres mirades.

S'ha acabat aguantar escuts de protecció i fugir de pressa quan arriba la nit.

La meva mirada !

L'he trobat.

Ara la veig i veig i gaudeixo de la teva, també.

S'ha acabat el desig, s'ha acabat la por perquè ja no necessito que ens fusionem.

Ara, les nostres mirades es toquen i caminen juntes.

Sí, la teva i la meva, juntes, endavant, endarrere, cap als costats, amunt i avall, fent cercles, fent espirals, triangles o quadrats.

Mirant i fent el que escollim els dos.

Tu i jo, nosaltres.