Recol.locant un xic de caos

(Dedico aquest escrit al meu pare, que sigui on sigui, si em pot veure, estic segura que no li haurà agradat veure moltes coses que he viscut, durant tot el temps de la seva absència. Escriure-ho em fa bé.

Papa, ara sí, ja me'n surto. 

No ha estat fàcil en una societat tan malalta de patriarcat.

Endavant, construint un món millor, sempre.

Una abraçada i gràcies per ser el meu pare)

Aviat farà anys que vaig començar a escriure al meu núvol.

Quatre anys, en concret.

En realitat, en aquell moment em trobava en un moment molt difícil per a mi, en què havia despertat un munt de traumes i històries inconscients que em van portar a un caos absolut. Passat, present i futur semblava que es barrejaven a la meva quotidianitat. Massa informació per digerir i massa experiències que em tornaven, de nou, a aquell bucle de caos, de foscor, de maltracte, solitud i incomprensió.

Ara m'adono que vaig tenir mala sort d'escollir aquell lloc i aquelles persones amb qui vaig destapar tots aquells fantasmes amagats.

Fou en un curs de formació en teràpia gestalt i si bé és una formació per aprendre a ser terapeuta gestaltic, totes les persones que hi passen experimenten temes propis que tenen pendents i més o menys, també veuen les cares als seus fantasmes.

Dic que vaig tenir mala sort perquè les persones del grup i la que el portava estaven molt lluny del que jo necessitava per a la meva pròpia autoregulació organísmica. En lloc d'això, la responsable del grup em va ajudar a enfonsar-me a allà dins, deixant que el grup m'apedregués amb totes les seves forces.

Una sensació com si una "manada" em lligués de peus i mans, em tapés la boca i em llencés les seves pròpies pedres.

Vaig ser un cap de turc i em van utilitzar per això.

A costa meva van aprendre un munt de coses, segur.

Seria molt fàcil, per a mi, acceptar aquest fet i treure la ràbia,la impotència i la frustració que em va causar.

El cas és que hi ha més. Molt més.

Em van fer fora de mala manera i després de moltes manipulacions per part de la directora de l'escola. Amb el temps he pensat que potser volia que fos jo mateixa la qui deixava la formació perquè si era així, les normes deien que hauria de pagar igualment, els 200 euros del mes seguen. Aquesta és una suposició meva, que he elaborat amb el temps i amb informacions semblants que he rebut d'altres persones.

Vaig viure un abús de poder amb tota regla, per part d'aquesta docent i directora de l'escola, a qui li diuen mestra.

Vaig viure un maltracte com a dona, com a persona i com a alumna per part de la persona que dirigia el grup i pels altres membres del grup.

Alhora, hi havia una incoherència total amb el que em deia la meva tutora amb el que em deia la directora, amb el que vaig anar veient quin era el grau de manipulació que s'estava exercint sobre mi.

Vaig marxar d'allà molt malament, jo diria que estava totalment destruïda i havia adquirit una dependència al grup. El meu ego estava anul·lat i un sentiment de culpa em feia abaixar el cap i arrossegar els peus.

Tot era responsabilitat meva, em deien. T'ho has deixat fer.

Durant molt temps vaig estar molt afectada per tot el que havia viscut allà i pel tracte que havia rebut. Durant temps, també, vaig tenir el síndrome d'estocolm.

Tots els símptomes que vaig viure tenen a veure amb els processos que passen les persones que han estat dins una secta i he tingut moltes dificultats per treballar tot això perquè em va afectar a moltes àrees de la meva vida i per la incapacitat d'explicar el que havia viscut perquè em comprenguessin.

La vida m'ha portat regals en forma de persones relacionades amb aquest món i coneixedores de l'escola, que m'han fet explícites algunes de les característiques i maneres de fer d'aquella persona en concret i m'ha ajudat a valorar de manera diferent la responsabilitat que vaig tenir jo en aquella història i en totes aquelles vivències. Ni molt menys era la primera afectada.

Avui, aquí, al meu núvol blanc, amic i confident, deixo amb tu la meva declaració, aquella que neix del caos i posa més llum a la foscor.

"Deixo amb tu, directora de l'escola gestalt la teva responsabilitat en el que va passar amb mi en la 7ª promoció del curs de formació en teràpia gestalt. Deixo en tu tot el que és responsabilitat teva i jo em quedo només amb la meva part de responsabilitat.

Deixo amb tu, també, la responsabilitat dels altres membres que formaven el grup en relació al que va passa amb mi i jo em quedo només amb la meva part de responsabilitat.

I deixo amb tu la responsabilitat del que vaig viure que té a veure amb el tutor, la tutora i els altres docents de la formació i jo em quedo amb la meva part de responsabilitat.

Jo, em responsabilitzo només de la meva part, i només de la meva part"

I miro el meu núvol blanc, sense abaixar ja més el cap i feliç d'expressar, per fi, la meva declaració sobre tota aquella vivència que va emmudir la meva essència i va destruir bona part del meu ego.

Treballant el xacre 1 , el xacre 2 i el xacre 3, recuperant la meva estructura interna i posicionant-me, per absorbir, de nou, l'alegria de viure.