L'empoderament

(Aquest escrit va per tu, mama. La meva relació amb tu ha estat complicada i gràcies a això ha sortit la part de rebel·lia que hi ha en mi i que tant  m'ha servit per ser qui sóc. Et miro als ulls i et reconec a tu, em reconec a mi, i m'estimo i t'estimo. Gràcies !!! )

L'altre dia jugàvem a fer un "pols" amb els meus nebots. A mi em va tocar ensenyar-li el joc a la meva neboda més petita, la que té 6 anys. Ella mai hi havia jugat i em sembla que es va enfadar una mica perquè la vaig deixar guanyar. Aquell dia no anava en serio, per ser la primera vegada la meva intenció només era ensenyar-li com es feia. Al costat hi havia els nebots més grans i preadolescents. Germans, nen i nena. Ells sí en sabien de jugar-hi. Em va agradar molt veure'ls, i entre rialles i mitges emprenyades, els hi vaig dir que ho fessin mirant-se als ulls. Em vaig adonar de com m'ha faltat jugar a aquest joc i les ganes que encara em queden. Penso que hagués estat un entrenament perfecte per preparar-me per viure en aquest món d'adults, que encara juguem, com nens i nenes, a fer polsos. Abans potser era més evident fer-los entre nen i nena i sobretot, entre nen i nen. En el meu entorn, mai ho havia vist fer-ho entre dues amigues nenes. Jo, hi tinc un tema amb això. Mai m'ha agradat competir amb les altres nenes, sempre les deixava guanyar, a la mínima que detectava un punt de rivalitat em retirava del joc, de la batalla, i m'excluia dels jocs. Evitar el conflicte a tota costa, sobretot amb les nenes, i ara potser amb les dones com jo.

Sempre he tingut unes ganes boges de col.laborar, de sumar esforços, aptituds, actituds i dons. Ganes de donar les mans a tothom qui vulgui compartir l'energia femenina i l'energia masculina. Equilibrar aquestes dues forces en cada un de nosaltres, en tu home, i en tu, dona. Recuperar la feminitat i la masculinitat que ens pertany a cada un de nosaltres. Vull que cada un de nosaltres es posicioni en el seu lloc i, donant-nos les mans, compartir l'experiència d'estimar-nos i fer un món millor. 

Podem crear un espai on poder jugar a aquests jocs que ens han quedat pendents, cadascú els seus, per després, des d'una actitud adulta i responsable, sumar-nos per construir un món millor.  Ei !! El món en què vivim NO ÉS CAP JOC i si ho ha estat fins ara, en podem canviar les regles.

I sobre l'empoderament, que ara està de moda i tinc entés que només es refereix a les dones, penso que per tu, home, també està a les teves mans empoderar-te, deixant enrere tot allò que encara et pesa i et fa mal, acceptar que a vegades perdre un pols et pot apropar a guanyar parts de tu oblidades i reprimides i guanyar la feminitat que també tens i no t'has permet sentir.

I ara que escric això em ve al cap un exemple d'empoderament, una dona que diu veritats com un temple, la Teresa Forcades, i a qui molta gent li té l'ull posat, és assenyalada, criticada i culpabilitzada. Em sap greu que se'n faci aquesta lectura. Em sento identificada amb ella amb algunes coses perquè sovint dic coses que els altres no volen sentir, també acostumo a parlar de temes tabú i accepto i reconec que tot això és perquè m'agrada provocar. Ai, ai, ai....

I tu ? Amb qui vols fer un pols ? Tens ganes de guanyar ? O potser et molaria més que et guanyessin i conèixer el gust de la derrota de perdre un pols ? Mirem-nos als ulls, primer, i deixem-nos sentir què passa. Què vols ? Guanyar, perdre ? Per mi tant se val, tot s'hi val. No deixem de mirar-nos.