Sabeu ? Avui he tornat a perdre la innocència i m'adono de quantes vegades l'he perdut. Sí, vàries vegades en els meus quasi 40 anys.
La innocència és un tret característic meu i em costa renunciar-hi. Sempre hi acabo cedint, sempre acabo tornant a confiar en mi, en la vida i en els altres i tinc molta capacitat de fer "borrón y cuenta nueva". Veus ? M'ha sortit en castellà, aquesta expressió. Són els meus gens andalusos de part de mare que es manifesten de tant en tant i, innocentment, delaten part de les meves arrels. Potser també són els gens responsables de les meves sortides espontànies i imparables que a vegades fan riure als altres i a mi mateixa, i altres vegades també provoquen reaccions punxants. No sé, qui sap. Hi ha coses que no puc amagar. L'inconscient em traeix !!
Recordo el dia que la mare em va dir que els reis eren els pares. Quina decepció ! Val a dir que aquella decepció es va barrejar amb una certa consciència de convicció, d'entendre la vida d'una altra manera i, l'afirmació de dir: Veus ? No podia ser d'una altra manera !, ara ho entenc !, es va instaurar en mi. Vaig tastar, aleshores, la maduresa i crec que la innocència es va mantenir latent en mi. Després, va venir la decepció dels meus pares i més tard vaig baixar del pedestal la meva germana gran. Innocència perduda i soterrada en un racó molt profund del meu cor.
Fins que em vaig enamorar i vaig adonar-me de la mirada d'amor que hi ha en mi, dels ulls que enfoquen la màgia de la vida, de la part de mi que pot sentir els colors i la música del silenci, pot olorar les paraules i la forma de les flors i pot veure més enllà de la raó. Així, vaig recuperar finalment aquella innocència emmascarada per la decepció i la màgia va entrar de nou a la meva vida i aquesta vegada sense reis, sense pares i sense cap objecte extern a mi a qui responsabilitzar d'aquell amor que sóc capaç de sentir, olorar, veure i tocar.
Gràcies, innocència, per formar part de mi.
Gràcies, inconscient, per fer-me topar amb situacions i persones que em traïcionen, em fan abaixar el cap i buscar la confiança en mi.
Gràcies conscient, per mostrar-me el record d'aquella màgica innocència que un dia va viure en mi i mostrar-me també la decepció de la traïció, per fer més madura la meva innocència.
I ara, que la traïció ha encongit tant la meva ànima, necessito força per tornar a aixecar el cap i caminar de nou. Em calen senyals de fora per tornar a confiar en el món i en els altres. Ara sí necessito enfocar un xic l'amor i la confiança que existeix fora de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada