(Aquest escrit el vaig escriure el dia 14/06/2015 i avui te'l dedico a tu, papa. Fa dos dies va fer 16 anys que vas morir i avui te l'envio escrit en aquest núvol) Gràcies per ser-hi. T'estimo !
Avui m'he llevat una mica angoixada, i més enllà de preocupar-me'n, de dubtar si em calia un ansiolític o alguna "pasti" per parar aquest malestar, he decidit responsabilitzar-me'n jo mateixa i ocupar-me'n. He respirat i he fet altres coses meves fins que l'ansietat s'ha calmat. Fa temps que m'estic entrenant per això, i, després de moltes caigudes, he après eines que m'ajuden a fer-hi front.
Entre moltes altres coses, he après a recordar i observar totes les projeccions que he rebut d'entrenadors, entrenadores, mestres, mestras, amics, amigues, familiars, terapeutes, metges i metgesses, professors, professores, en fi, de tot "quisqui"amb qui m'he relacionat al llarg de la meva vida, aquelles projeccions que m'animaven i em transmetien confiança en mi mateixa i certesa de poder aconseguir el que em proposés, i sobretot sobretot, certesa de creure en mi mateixa.
I les projeccions contràries, les que també m'he menjat i formen part de mi, aquelles que em fan viure la desvalorització, el ser inadequada, el no confiar en mi, en la vida, en els altres i han quedat impregnades en el meu cos, fent saltar les alarmes de l'ansietat, la por, el pànic davant qualsevol situació que s'hi assembli una mica, per mica que sigui. No sé per quin motiu, el puc imaginar i intuir però ara no m'interessa entrar-hi, aquestes últimes han fet desequilibrar la balança durant un temps de la meva vida i han resultat tenir un pes considerable i he viscut amb les ulleres que enfocaven només aquesta part de la balança. Lluny de la realitat, oi ? No és ben bé així. On eren tots els altres introjectes ? Ara m'adono que va caure un vel sobre els meus ulls que ha tapat, fins avui, tots els altres introjectes, els que deien Sí a la Vida, Sí a Ser, Sí a existir, Sí a tot l'espectre de colors !! No només hi ha blanc i negre.
Ara puc observar-los tots i adonar-me de que no creure en uns m'ha fet dubtar dels altres i aquesta incoherència m'ha donat força per no creure en res i creure en tot, o el que jo vulgui. Així que ara, sóc capaç d'escollir aquelles etiquetes que em serveixen i aquelles que no vull més perquè s'han quedat obsoletes, ja no em serveixen, ara. M'han servit com a mecanismes de defensa per adaptar-me a l'ambient i ara ja no cal defensar-me'n més, el context ha canviat, jo he canviat i tinc altres mecanismes per desaprendre el que he après inconscientment. Puc veure tot el repertori de tots els introjectes que m'he cregut i he recollit de mi al llarg de la meva vida, i ara escullo els meus propis, els que sí em serveixen i m'ajuden a posar ordre, límits a mi i als altres, al món. Puc veure el que jo projecto en els altres i el que els altres projecten en mi. Puc separar el que és meu i el que és teu i emmirallar-me en tu i fer-te de mirall. Així em vaig polint, dia a dia, i m'acosto cada dia més a sentir-me bé amb mi mateixa, intentant viure el que faig, el que sento i el que penso de la manera més harmònica possible.
I recordo la frase que em vas dir, papa, poc abans de morir: Les coses difícils es fan de seguida, les impossibles es fan amb més temps. Avui l'entenc del tot, aquesta frase, i saps què ? He renegat i rondinat moltes vegades per haver-me-la cregut, i tot i això, ara somric en pensar-te, en notar-te, en integrar-te en mi i en recordar que tu vas ensenyar-me a renegar amb el mateix entusiasme com m'has ensenyat a estimar.
Mil gràcies per mostrar-me, de nou, tots els colors !!!
Bona revetlla de Sant Joan !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada