Escrit el 22/05/15
Assaboreixo el cafè amb llet del matí a l' ombre d'un arbre alt. M'encanta aquest regal de la naturalesa i m'agrada encara més tenir el do de percebre'n la seva majestuositat. Regals de la vida que s'apropen a sentir pau, enmig de les guerres neuròtiques que sovint batallo, alegria observant les tempestes de mars emocionals i serenitat en veure cablejar les neurones, de pensaments eteris i que no pesen.
De sobte toquen les campanes de l'esglèsia que queda just a la plaça del costat d'on estic i absorbeixo el ritme de cada campanada i el silenci que queda entre elles.
Noto la vibració d'aquesta música dins el meu cos i respiro, per integrar el que se'm remou. Alegria, èxtasi, caos, por, inquietud, ganes de cridar i fugir corrent. Respiro de nou per col.locar tota aquesta barreja de sensacions i emocions i una a una es van col.locant en una nova situació per equilibrar el canvi i harmonitzar de nou el meu ser.
L'arbre del costat em torna a cridar l'atenció i es fa en mi un somriure intern tant sincer com la veritat.
Avui les campanes han tocat per mi.
Bé, sempre toquen, per tothom qui les vulgui sentir i escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada