Vaig vendre l'ànima al diable

Et vaig somriure i també et reia les gracietes. Amb tu m'era molt fàcil riure i sé que et mories de ganes de veure'm feliç i gaudint de la vida.

I vam tenir ocasió, també, d'intimar, parlar-nos amb veu dolça i serena i explicar-nos aquells secrets que sovint costen de compartir. I vam passar estones compartint-nos i estimanant-nos, parlant-nos amb mirades sinceres, abraçant-nos viatjant a través del temps i de l'espai.

I és clar, em vaig enamorar de tu i em vaig entregar a tu amb cos i ànima, com poques vegades he estat capaç de fer. I sí, em vaig tirar a la piscina i vaig accedir a fer-nos el primer petó, el que tu em vas demanar, i, ens vam estimar i desitjar del tot. 

Aquesta és la meva pel.lícula, la de l'estiu passat. La teva pel.licula no sé com va ser, perquè vas deixar de mirar-me als ulls un dia per l'altre, fugint de mi i del què havíem viscut. Et vas posar de nou el vestit de pallasso, el paper que saps fer tant bé, i vas borrar de tu tota la complicitat compartida.

Jo també tinc un vestit de pallassa i amb tu, me'l vaig treure, aquest i tots els altres, i esperava que em poguessis dir adéu, sense posar-te cap vestit encara, i mirant-me als ulls. Per mi hagués estat més fàcil perseguir el teu cos amb la mirada, allunyant-te i veient com t'anaves vestint de nou, fins a perdre't de vista. T'asseguro que això m'hagués ajudat a no sentir-me tant confusa. Però no va ser així. Vaig viure aquell trencament sobtat com una agressió plena d'un silenci i un oblit que va buidar la meva ànima, esmicolant-la en mil bocins fins a convertir-la en fum.

Vaig sentir la traïció, com si m'haguessin apunyalat per l'esquena just en el moment en què m'atrevia a entregar-me del tot a tu, amb la meva vulnerabilitat i confiant en què tu també reconeixeries la teva en tu i l'acceptaries.

Et vaig donar el meu cor amb una safata i ara m'adono que, com qui ven l'ànima al diable, vaig deixar que t'emportessis tot aquell amor que m'havia permès sentir i del qual m'havia escaquejat moltes vegades a compartir. Jo també n'he fugit...

Avui ja no sóc teva. He recuperat la meva força, les ganes de viure i estimar-me del tot, la confiança en mi i les ganes de projectar l'Amor cap a mi, de nou i en primer lloc.

Avui et perdono a tu i em perdono a mi. Avui obro el cor a estimar-me a mi, a tu i a la història que hem compartit i ha acabat amb malentesos i potser per malentesos. No sé. No era el moment. 

Així que, quedem que avui et perdono i et dono les gràcies per haver-me ajudat a despertar i a fer-me més forta que mai. Ah, i a treure la mala hòstia, que ara sóc capaç de fer funcionar sense agredir-me i sense agredir.

T'estimo.                Que tinguis sort !