Moguent la kundalini

Tot just m'acabo de despertar i no sé pas a quin dia estem, encara. Sí que sé que aquesta nit hi ha hagut lluna plena i em surten aquestes paraules:

Avui i ara, em deixo Ser. Davant aquest paper en blanc, deixo ballar les paraules que brollen del fons de mi. I respiro profundament perquè tot allò que escric sorgeixi d'aquest espai que he après a crear dins meu i em connecta amb el tot i amb el res, amb el passat i amb el futur, i sobretot amb la calma de saber que Visc, l'Ara. Imagino que deu ser el buit fèrtil, que expliquen els gestalistes. No sé.

Doncs sí, Ara Visc, serena, tranquil.la, calmada, conscient, i havent recuperat la meva força. Expresso tot allò que Sóc, tot allò que un dia no vaig saber explicar, mostrar, interpretar, i es va quedar reprimit en el meu cos, estancat en el meu cor i bloquejat a la meva gola.

La teva mirada em tranquil·litza, calma la meva ànima i dóna fe de la meva essència. T'ho dic a tu, dona, que t'estimes. I a tu, home, que t'estimes, també.

T'ho dic a tu, que saps veure la meva ànima a través dels teus ulls, i els meus, i t'estimes, ara, així, tal qual. T'estimes de cap a peus.

...

Ara em vénen ganes de jugar a pintar-me les ungles del peu. Me les pintaré "rojo pasion" i em posaré aquelles sandàlies que m'agraden tant. Les de taló no, les planes, hi camino millor, i no se sap mai si tindré ocasió de saltar, córrer, ballar com una loca... Encara que també me les puc treure, en un moment donat... Decidit. Els talons em fan mal i avui no me'ls poso. 

Tocar de peus a terra amb tota la planta dels peus m'ajuda a moure la kundalini millor, a fer conscient el meu cos i a gaudir-ne del tot.

Ara recordo que tinc pèls a les aixelles. Si tinc temps i em ve de gust em depilaré, si no, ho faré en un altre moment. No sóc pas famosa, jo, i sovint escapo del què "és" políticament correcte. No per rebeldia, sinó perquè a vegades no hi crec, amb tot això que es considera políticament correcte. 

Total que avui surto a moure la kundalini amb les ungles del peu pintades "rojo pasion", amb algun pèl a les aixelles i amb un somriure d'orella a orella. A veure què em regala la Vida... A veure quins escenaris em trobaré, avui...

Espero que no hagi sortit cap llei que prohibeixi portar les ungles del peu pintades de vermell i prohibeixi portar pèls a les aixelles. Si em foten una multa no sé si la podré pagar i no tinc ganes d'ensenyar la cuixa a cap figura d'autoritat o a contactar amb aquell amic, amiga d'un amic o d'una amiga, i aquestes coses.

Confio que trobaré persones que s'estimen i veuen, més enllà dels ulls, la meva mirada, la seva mirada, la teva mirada.

Estima't ! Amb l'Amor no s'hi juga...