19 de febrer del 2016

Des de llavors, t'estimo

Avui, camino gaudint del paisatge que m'abraça i em porta a tu.
I veig com ens apropem, poc a poc, amb seguretat i fermesa.

Hem pogut traspassar els dubtes, les pors i les obsessions que encara ens lligaven a desitjos desenfrenats.
Hem sabut esperar i guardar-nos del fred i la calor per mantenir serens els nostres cors.
Hem après a escoltar-nos, a respectar-nos, a cuidar-nos i a estimar-nos com a nosaltres mateixos.

Sóc aquí, on sempre ens hem trobat.
Aquí, on el silenci i l'alegria es confonen...
Sóc al lloc on un dia vam descobrir l'Amor i on una part de mi es va quedar observant la teva ànima.

Des de llavors, t'estimo.
T'estimo i et sé al meu costat, observant-me, també.

M'encanta que hi siguis !

M'agrada sentir que ens unim amb abraçades sinceres i amb mirades dolces.

M'agrada fer-te present al meu costat enmig de l'amor que un dia vaig descobrir en mi, a partir de tu i, en tu, a partir de mi...

I el que més m'agrada és la relació que anem construint plegats, aquella que tu vols per a tu i jo vull per a mi.

Sí !!
Celebro el nostre retrobament i em deixo perdre en la profunditat de les nostres mirades.

Em fa feliç veure't, notar-te, sentir-te, escoltar-te, parlar-te..., i m'alegra adonar-me de que ja m'estimo com t'estimo a tu.

Sóc feliç de saber que existeixes. Gràcies !!

Sóc aquí, on sempre he estat.
Al mateix lloc on un dia vaig decidir intuir-te i em vaig atrevir a obrir-te la porta dels meus somnis per mostrar-te el meu cor.
Des de llavors, t'estimo.

Gràcies per Ser ! Gràcies per existir !
T'estimo

Maria


8 de febrer del 2016

A tu, Lluc, el meu germà bessó

Estimat Lluc,

Et miro i et reconec com el meu germà bessó.
Encara tinc el record del gran amor que ens uneix, aquell que vam compartir dins l'úter de la mare quan tots dos creixíem junts, de costat.

Les nostres cèl·lules encara no havien experimentat el dolor de la pèrdua, aleshores.
Els nostres cossos encara estaven junts.
Hi estava tant bé amb tu, dins la mare ! Quin amor més gran !
Gràcies !
Encara el puc sentir i noto com banya totes les meves cèl·lules, com quan vivíem de costat.

Vam tenir destins diferents.
Tu vas deixar de créixer, de sobte, i jo vaig continuar visquen.

Vaig sentir molt la teva pèrdua.
Quant dolor, Lluc !

I saps ?
Una part de mi va creure que havia estat responsabilitat meva que tu no poguéssis continuar visquent i que no hi hagués lloc per a tu dins les entranyes de la mare.

Ho sento, Lluc.

El meu destí va ser viure i el teu morir.

Ara, accepto el que va passar i puc plorar el dolor de la teva pèrdua.
Es va quedar impregnat dins el meu cos...

I en cada llàgrima que els meus ulls ploren veig dibuixar-se davant meu aquella primera tristesa...i l'abraço amb força.

I encara que sé que no ets tu, l'abraço com si t'abracés a tu...
La miro com si et mirés a tu...
I l'estimo com t'estimo a tu...

M'abandono a sentir, amb cos i ànima, el dolor i la tristesa i en aquesta rendició veig obrir-se dins meu l'amor que ens uneix.
Es fa presència en mi...
Ja et sento dins meu, Lluc.

Sempre t'havia buscat fora de mi, per tot arreu on anava...
Volia viure un amor com el nostre, una altra vegada.

Accepto els nostres destins i camino cap al meu, fent-te un lloc dins el meu cor.

Integro en mi el gran amor que ens uneix.

Gràcies, Lluc, per aquest amor tant gran !

T'estimo molt !

Descansa en pau.


La teva germana bessona Maria

4 de febrer del 2016

El primer desig. El desig primer

Algun dia i en algun moment ho havia demanat.
No recordava quan ni a on però sabia que s'havia atrevit a demanar el seu primer desig, aquell que anhelava per sobre de totes les coses.

S'havia agenollat i després d'ajuntar la palma de les mans davant el seu pit, havia reconegut, davant d'ella mateixa, el desig primer.

I es va dir:

Jo només desitjo viure i compartir l'Amor.

Va sospirar profundament i després va somriure de molt endins.

Això és el que vull ! _ es va dir.

Després, mirant el cel i agenollada, encara, li ho va confessà a la Vida, a l'Univers, al Sol, a la Lluna, als mars, als vents, als àngels, als dimonis i a Déu.

I es va estar una estona quieta, adonant-se del que s'havia atrevit a demanar i sentint que alguna cosa més gran que ella responia a la seva petició.
Va tenir la sensació, per mitjà d'una senyal interna ben especial, que la seva demanda havia estat rebuda.

I amb les primeres nevades de l'hivern va anar tancant els ulls i començà a somiar en com ho faria per viure i compartir l'Amor.

Somiava en l'Amor.

I mentre experimentava aquells somnis, que semblaven molt reals, un dia, quan faltava poc per la primavera, s'adonà que la única cosa que li faltava, per viure l'Amor com ella volia, era prendre'l.

I va començar a obrir els ulls, poc a poc, per veure i prendre l'Amor que les flors ja li començaven a donar...

Ara sí vivia, desperta, l'Amor.

Havia après a prendre'l i ja no es vivia en desequilibri en el donar i el rebre.

Va mirar el cel i va agrair a la Vida, a l'Univers, al Sol, a la Lluna, als mars, als vents, als àngels, als dimonis i a Déu que responguessin a la demanda que un dia, en algun moment d'alguna època, els va fer.

I després, es va agrair a ella mateixa haver-se atrevit a demanar, com l'infant que encara té fe en la màgia, aquell primer desig i a permetre's viure'l.



10 de gener del 2016

Comprensió d'una pèrdua

Amb la mirada perduda, balancejava el seu cos, endavant, en darrera, una vegada i una altra. Recordava el seu somriure i totes les vegades que s'havien creuat les mirades, i, somreia, mentre imaginava tot el que li hauria volgut dir.

Mai havien estat capaços de posar paraules al què sentien. Tot i això, ara, quan recordava tots aquells moments que havien compartit, s'adonava de tot allò que es van callar, i que aleshores preferien amagar rera silencis farcits de significat, rera rialles que expressaven l' alegria que sentien en els seus retrobaments i rera la certesa, intuïda, de viure un amor compartit.

Li havia calgut enamorar-se altres vegades per fer conscient l'amor que els unia. Havia trobat altres amors, altres lligams, altres maneres d'estimar i de ser estimada. Havia tornat a riure, havia plorat, experimentant el dolor de la pèrdua, la traïció, la decepció i també havia vist morir l'amor davant els seus propis ulls, sense que res pogués fer per salvar-lo.

Balancejant el seu cos, encara, rememorava instants que l'acostaven a ell i revivia aquella unió d'amor que continuava viva dins seu. Li agraïa immensament aquelles emocions tant autèntiques que sempre havia experimentat al seu costat i que ara, encara vivien dins seu, més serenes i calmades, després d'un procés de maduració.

Ara, s'adonava que, en aquest procés, que va començar just després de la mort d'ell, havia adquirit un aprenentatge conscient sobre l'estimar, del qual n'estava molt orgullosa. Després, clar, d'haver caminat durant un temps per un procés d'assimilació d'aquesta experiència, que l'havia impactat de valent.
De tant en tant, li agradava recordar-se d'ell, estimar-lo i agrair-li cada moment que havien compartit. Li agraïa, per sobre de tot, haver-li ensenyat a estimar i a estimar-se la Vida d'aquella manera.

Es va permetre balancejar el seu cos amb la mirada perduda una estoneta més fins que va dir prou i, sospirant, va anar parant el seu cos poc a poc, que, enmig de balancejos, ja començava a iniciar voltes. Es va fregar els ulls, com si s'acabés de despertar. Una vegada es va haver posat de peu va decidir posar-se les sabates i sortir a passejar una estona. ***

L'escalfor del sol anava banyant tot el seu cos i en cada passa que feia, es vivia més i més a prop d'aquella pau interna que sovint experimentava. I aleshores anava entrant en aquell estat d'harmonia tant agradable, en el qual notava el seu cos relaxat, les emocions calmades i els seus pensaments naixien i morien sense entretenir-se massa, seguint el cicle de la vida.
I va caminar una bona estona sentint aquella pau interna, una alegria serena i una sensació de comunió amb la vida.***

Estava sola, havia après a viure sense ell i tornava a jugar, a riure i a gaudir plenament de la vida. Es sentia preparada per enamorar-se de nou i estimar una altra vegada.
Tornava a somiar i a imaginar, ara, creava escenaris nous que la portaven a històries per estrenar. Confiava del tot en el seu destí, acceptant cada experiència que li regalava, abandonant-s'hi de ple i rendint-s'hi, sense lluitar ja més. Ja no passava per la vida de puntetes, com solia fer abans de la mort d'ell. Ara, les seves passes eren fermes, segures, a vegades amb un punt d'espontaneïtat que li agradava i la divertia.***


De sobte li van venir ganes de veure el mar i perdre's una estona davant la grandiositat de les aigües tot notant l'escalfor de la sorra calenta sota els seus peus. I va dirigir les seves passes de camí a la platja, feliç de saber-se una mica més lliure per escollir, conscient, la direcció del seu destí d'aquell matí assolellat.
Es va treure les sabates per caminar damunt la sorra. Sentia la força de les seves passes i en cada trepitjada creixia més i més l'alegria dins seu. El seu caminar va anar esdevenint una dansa improvisada.
Abans de mirar el mar es va entretenir uns moments jugant i rodolant sobre la sorra, tocant-la i sentint-se part d'aquella terra que la sostenia.

I en apropar-se a l'aigua, va somriure.
El vent acariciava el seu rostre, la olor de l'aigua salada la transportava a una nostàlgia serena que l'invitava a alçar els braços com a mostra de sentir-se alliberada d'unes cadenes que l'havien aguantat durant un temps i que ara ja no li eren necessàries.

Aquell dia no li va venir de gust llançar-se a l'aigua. Només volia percebre la grandiositat del mar, observant l'horitzó i gaudir d'aquell escenari.

Es va recordar d'ell una altra vegada i li va donar les gràcies per haver-li ensenyat a estimar de debò. S'adonà que havia integrat i comprès la seva pèrdua i el què significava la seva mort, a la seva vida.
I després de dir-li que l'estimava i que sempre tindrà un lloc dins el seu cor, va fer camí cap al seu destí, feliç i contenta d'aquella visita a la platja i de les petjades que els seus peus havien dibuixat amb més força que mai.



27 de desembre del 2015

La lletra petita del Nadal

Aquest any el Nadal m'ha enganxat desprevinguda.
I és que amb els bons dies i la caloreta que ha fet últimament, m'ha costat captar que vivim en el mes de desembre, època de Nadal, tant associada amb el fred.
Bé, aquests dies també s'associen amb moltes altres coses: torrons, regals, moments de compartir amb família, tions, cava, àpats, llums, arbres decorats i pessebres...

A mi els torrons no m'agraden. Mai m'han agradat. Hi ha qui diu que sóc afortunada, per aquest fet, ja que potser m'estalvio alguns quilets de més d'aquells que solem acumular en aquestes dates. Altres diuen, amb ulls il·luminats, que em perdo el gaudir i apreciar aquests dolços nadalencs.
I és que hi ha gustos per a tots i totes i pels petits i pels grans i tantes maneres de veure les coses com persones diferents que som...

En canvi, la xocolata sí que m'agrada, i sobretot durant uns dies determinats del mes, aquells en què les dones tenim un va i ve hormonal que respon al procés natural de la menstruació. Bé, aquest és un altre tema. Ara m'ha vingut al cap perquè precisament avui estic en un dia d'aquests en què el meu cos em demana, a crits, que mengi xocolata i us ben asseguro que així ho faig.

Amb xocolata o sense, el que sí m'agraden són els regals.
Sempre m'han agradat !! (a qui no, oi ???)
M'agrada rebre'ls i també, fer-los.

Aquest any, el regal que més valoro és, sens dubte, haver aconseguit honrar i respectar als meus pares i tot el que m'han donat: en lo bo i en lo dolent. Haver-los dit que Sí a nivell intern, i amb això haver dit també, Sí !! a mi, a la Vida i al meu destí.

Potser per això aquest any no he renegat del Nadal, com altres vegades he fet...
D'alguna manera he pogut recordar la lletra petita d'aquestes festes i, més enllà de criticar l'aspecte tant comercial que se n'ha creat i que no comparteixo gaire-gens, he pogut viure-les força d'acord en com jo les sento i les entenc.

I és que sentir el caliu familiar i gaudir uns dels altres i uns amb els altres ha estat molt gratificant per a mi. 
Aquest any ho he valorat especialment. 
Gràcies, família !

Igualment com gaudir del calor i el compartir dels familiars que no ho són de sang però sí de cor: els amics, les amigues. 
Gràcies per ser-hi !

I encara que els torrons no m'agradin, m'encanten les neules i la xocolata, escoltar el vers de Nadal dels infants, picar el tió amb els més petits, fent-los viure la màgia, i sobretot, sobretot, m'agrada emborratxar el meu cor d'amor i bons propòsits.

Estic contenta d'haver recordat la lletra petita del Nadal, aquella que un dia vaig llegir, amb mirada d'innocència, i avui sóc capaç de recuperar.

Bones festes i bon any nou !!


Una petita Gran història d'Amor

Encara hi havia la taula parada del dia anterior.

Després de sopar, tot fent sobretaula, havien parlat una llarga estona sobre molts temes que els interessaven als dos. També s'havien compartit històries personals i havien rigut i plorat, gaudint junts, un de l'altra.

I d'aquest compartir, poc a poc, va anar sorgint una gran complicitat que s'evidenciava en mirades i somriures i en jocs de seducció, jocs que, poc a poc, es despullaven d'aquella innocència que els vestia inicialment...

I cada vegada més conscients, es deixaven sentir i es permetien estimar-se i deixar-se estimar, abandonant-se al moment i a aquella experiència.

Havien après a deixar-se posseir per l'Amor en la mesura justa per no deixar que el desitg se'ls endugués massa i la por no els separes.

També sabien utilitzar la intensitat de l'Amor, fent que la seva individualitat no desapareixes, en la fusió d'ells dos.

Havien après a barrejar les seves ànimes, a parlar el llenguatge de l'Amor més enllà de les paraules, a tocar-se i besar-se amb la mirada, a ballar amb les melodies del silenci i a jugar...

I poc a poc les seves mans s'entrellaçaren per, després, anar ajuntant els seus cossos.

S' abraçaren.

Van estar-s'hi una bona estona, abraçats.

No es volien separar.

Notaven un estat de plenitud que els feia traspassar els límits de la felicitat, un estat en el qual el seu cos i la seva ànima es delectaven amb un benestar ben especial.

Guiats pels desitjos dels seus cossos,

dirigits per la força de l'Amor i

responent a aquell diàleg sense paraules,

es besaren i després, feren l'amor...,

o feren l'amor primer i després es besaren...

Aquell matí, ella, s'havia despertat cantant.
La taula encara estava parada.
Va anar recollint i rentant els plats bruts, tot cantant a l'Amor i a la Vida.


9 de desembre del 2015

Ho sento, si el meu amor et molesta

Et faig servir per compartir el meu amor.
Ho sento, si el meu amor et molesta.

Em sap greu si en pensar-te t'intimido.
Miro d'apropar-me a tu amb tendresa, respectant el teu espai, el teu temps, la teva vida...

I no ho puc evitar, l'amor que sento em transporta a tu...
Et penso, et somio, t'imagino...
Et faig present en trossets de la meva vida i en espais del meu dia a dia.

Em sents, quant et parlo ?
És cert que riem, junts ?
Pots percebre l'alegria de la meva ànima, quan balla amb la teva ?

Ho sento, et faig servir.
T'utilitzo per projectar, en nosaltres, la relació que jo vull construir.
I mentre la projecto, em vaig desfent de les cadenes que fins ara m'han aguantat i sostingut.
Aquelles que m'han apartat de mi, de tu i del nosaltres que vull compartir.
I desnuant lligams que ja no em serveixen, em desfaig de vestits que ja no vull portar més.

Camino, sense pressa, confiant en renéixer en cada moment i esperant cada moment per renéixer.
Qui sap si en algun moment, renaixem junts !

I poc a poc m'acosto a la meva essència més pura i autèntica, aquella que camina en direcció a la llibertat de Ser.

M'observo observant-te, m'inspiro en tu, en l'Amor i en la Vida.
Fent que els meus desitjos no esdevinguin obsessions i les meves pors no em desconnectin de nosaltres.

Confio en caminar, un dia, al teu costat.
Vull que la Vida ens faci trobar dins un espai on poder-nos abraçar i besar-nos, primer, amb la mirada, després, amb somriures de tendresa i complicitat...

I si la Vida no ens creua en un camí comú, on poder abraçar, per fi, els nostres cossos, et vull dir que ets i has estat important per a mi: m'ajudes a recordar que l'Amor és possible, a resseguir camins salvatges i paisatges plens de flors i a estimar-me i a estimar més enllà dels límits que marquen els meus ulls.

I si la Vida ens regala una trobada, en algú indret, et diré, serena i tranquil·la, que vull viure l'Amor amb tu, des de la individualitat que he après a construir, desconstruint-me, tot observant i acceptant la individualitat que tu també ets.

Ho sento, si el meu amor et molesta.
Estic aprenent a estimar-te sense deixar d'estimar-me.


Et regalo un somriure.