Fi

S'havia llevat d'hora una altra vegada.

Feia més fred que els altres dies.

Va posar-se davant la pantalla del portàtil i va posar-se a escriure.

Tenia la intenció d'acabar aquella història.

Sabia que havia arribat el moment.

Potser en vindrien d'altres, qui sap.

Havia après a canalitzar el seu món intern d'altres maneres i potser escriure'l ja no seria una necessitat sinó una eina més que podria utilitzar de manera conscient i sobretot, escollint a on i quan i amb qui utilitzar-la.

Som-hi ! _va dir-se

Cada decisió que prenia l'ajudava a desfer-se d'aquelles experiències viscudes i que hi estaven relacionades des d'un contingut emocional.

Era bonic, molt bonic poder veure, davant seu, tot d'imatges que ara, prenia significat des de la totalitat, com si fos una pel·lícula que explicava la història de la seva vida.

I el que més li agradava és que havia aconseguit desvincular-se d'aquelles emocions que abans, l'enfonsaven i no la deixaven viure des de l'alegria serena.

Res, que tot esdevenia un drama i estava molt cansada.

A fora plovia i feia un fred de mil dimonis.

Va somriure.

Semblava que la vida li enviava senyals de complicitat igual que totes aquelles imatges que veia passar, davant seu i les persones amb qui havia compartit moments i experiències boniques.

Ja tot estava en ordre i podia acomiadar-se d'aquell personatge que havia creat en totes les nits fosques de l'ànima, quan el món li resultava hostil i tot se li feia gran.

Però sobretot estava contenta perquè per fi, podia canviar de registre.

S'havien acabat els drames.

Ara sí, havia arribat el moment que tant esperava: re-escriure la seva vida lluny de drames inconscients i fer-se mestressa d'ella mateixa.

Davant seu, veia la imatge de la seva nena interna i la seva adolescent.

Reien i jugaven, entre elles i amb la vida, felices i amb l'alegria serena de sentir-se formar part de tots els escenaris que caminava.

Va parar-se un moment, va inhalar i en exhalar va veure com es desdibuixaven en aquella dona amb la qual s'havia convertit.

Sí, recollia totes les complicitats de les persones que havien format part d'aquella aventura.

Es sentia lleugera i alhora present i notava la seva ànima feliç, amb ganes de saltar i ballar d'alegria.

-Tranquil·la..., poc a poc. Ara ho farem des de la presència_ li deia un dels seus jo's.

-D'acord, d'acord..._ es responia.

Comprenia que ja res interferia en aquella llibertat per a deixar anar el que l'aferrava en aquell passat que l'havia encadenat tant temps.

Va alçar els braços i va cridar, mirant el cel:

-Gràcies !!!!!!!

-Sóc aquesta dona i m'estimo !!!!!

PD: Em dic Maria i dos cognoms més.

Gràcies per haver format part de les meves aventures, fins avui.

Aquesta història ja s'ha acabat.

Ara, vaig a viure'm amb nous personatges. 

Gràcies per a ser-hi i per haver-me inspirat.

Et regalo somriures de complicitat.

Fi