A tu, Lluc, el meu germà bessó

Estimat Lluc,

Et miro i et reconec com el meu germà bessó.

Encara tinc el record del gran amor que ens uneix, aquell que vam compartir dins l'úter de la mare quan tots dos creixíem junts, de costat.

Les nostres cèl·lules encara no havien experimentat el dolor de la pèrdua, aleshores.

Els nostres cossos encara estaven junts.

Hi estava tant bé amb tu, dins la mare ! Quin amor més gran !

Gràcies !

Encara el puc sentir i noto com banya totes les meves cèl·lules, com quan vivíem de costat.

Vam tenir destins diferents.

Tu vas deixar de créixer, de sobte, i jo vaig continuar visquen.

Vaig sentir molt la teva pèrdua.

Quant dolor, Lluc !

I saps ?

Una part de mi va creure que havia estat responsabilitat meva que tu no poguéssis continuar visquent i que no hi hagués lloc per a tu dins les entranyes de la mare.

Ho sento, Lluc.

El meu destí va ser viure i el teu morir.

Ara, accepto el que va passar i puc plorar el dolor de la teva pèrdua.

Es va quedar impregnat dins el meu cos...

I en cada llàgrima que els meus ulls ploren veig dibuixar-se davant meu aquella primera tristesa...i l'abraço amb força.

I encara que sé que no ets tu, l'abraço com si t'abracés a tu...

La miro com si et mirés a tu...

I l'estimo com t'estimo a tu...

M'abandono a sentir, amb cos i ànima, el dolor i la tristesa i en aquesta rendició veig obrir-se dins meu l'amor que ens uneix.

Es fa presència en mi...

Ja et sento dins meu, Lluc.

Sempre t'havia buscat fora de mi, per tot arreu on anava...

Volia viure un amor com el nostre, una altra vegada.

Accepto els nostres destins i camino cap al meu, fent-te un lloc dins el meu cor.

Integro en mi el gran amor que ens uneix.

Gràcies, Lluc, per aquest amor tant gran !

T'estimo molt !

Descansa en pau.

La teva germana bessona Maria