El primer desig. El desig primer

Algun dia i en algun moment ho havia demanat.

No recordava quan ni a on però sabia que s'havia atrevit a demanar el seu primer desig, aquell que anhelava per sobre de totes les coses.

S'havia agenollat i després d'ajuntar la palma de les mans davant el seu pit, havia reconegut, davant d'ella mateixa, el desig primer.

I es va dir:

Jo només desitjo viure i compartir l'Amor.

Va sospirar profundament i després va somriure de molt endins.

Això és el que vull ! _ es va dir.

Després, mirant el cel i agenollada, encara, li ho va confessà a la Vida, a l'Univers, al Sol, a la Lluna, als mars, als vents, als àngels, als dimonis i a Déu.

I es va estar una estona quieta, adonant-se del que s'havia atrevit a demanar i sentint que alguna cosa més gran que ella responia a la seva petició.

Va tenir la sensació, per mitjà d'una senyal interna ben especial, que la seva demanda havia estat rebuda.

I amb les primeres nevades de l'hivern va anar tancant els ulls i començà a somiar en com ho faria per viure i compartir l'Amor.

Somiava en l'Amor.

I mentre experimentava aquells somnis, que semblaven molt reals, un dia, quan faltava poc per la primavera, s'adonà que la única cosa que li faltava, per viure l'Amor com ella volia, era prendre'l.

I va començar a obrir els ulls, poc a poc, per veure i prendre l'Amor que les flors ja li començaven a donar...

Ara sí vivia, desperta, l'Amor.

Havia après a prendre'l i ja no es vivia en desequilibri en el donar i el rebre.

Va mirar el cel i va agrair a la Vida, a l'Univers, al Sol, a la Lluna, als mars, als vents, als àngels, als dimonis i a Déu que responguessin a la demanda que un dia, en algun moment d'alguna època, els va fer.

I després, es va agrair a ella mateixa haver-se atrevit a demanar, com l'infant que encara té fe en la màgia, aquell primer desig i a permetre's viure'l.