Quan obro el cor

Quan per fi pots obrir el cor,

t'adones que no cal fer altra cosa que rendir-se, a la Vida, a allò que és, tal qual és i en cada moment.

S'obre un sentiment d'estar davant d'alguna cosa més gran que tu, t' adones que el teu ego només és una marioneta de les circumstàncies, un actor que t'ajuda a vestir-te en alguns moments, tant fort, com vulnerable. Flexible i inflexible, alhora.

Quan t'adones que et fas partícip de l'Amor i ets capaç d'emmirallar-t'hi, conscient, i sense cap por a que el seu reflex t'ofegui i s'endugui la teva individualitat...

Quan per fi, et permets encendre el teu sol intern i abraces la realitat, sense cap motiu per voler-la canviar, acceptant-la, amb els ulls clucs, integrant-la, amb les mans al pit i dient_ Sí !!_fins que ressona en cada part del teu cos, esdevenint un mantra etern que es repeteix mentre obres els braços i els alces.

...

Quan per fi obro el cor,

m'adono que no cal fer altra cosa que rendir-me, a la Vida, a allò que és, tal qual és i en cada moment.

Se m'obre un sentiment d'estar davant d'alguna cosa més gran que jo, m' adono que el meu ego només és una marioneta de les circumstàncies, un actor que m'ajuda a vestir-me en alguns moments, tant fort, com vulnerable. Flexible i inflexible, alhora.

Quan m'adono que sóc partícip de l'Amor i sóc capaç d'emmirallar-m'hi, conscient, i sense cap por a que el seu reflex m'ofegui i s'endugui la meva individualitat...

Quan per fi, em permeto encendre el meu sol intern i abraço la realitat, sense cap motiu per voler-la canviar, acceptant-la, amb els ulls clucs, integrant-la, amb les mans al pit i dient_ Sí !!_fins que ressona en cada part del meu cos, esdevenint un mantra etern mentre obro els braços i els alço.

Quan he dit Sí a la Vida visc segura, confiada, serena i alegre, sentint la Pau que sempre havia anhelat, descobrint l'Amor en cada moment, sentint-lo, veient-lo, abraçant-lo, repartint-lo, compartint-lo amb mirades, amb paraules, amb silencis, amb somriures i abraçades...

Sento l'amor que jo sóc i ara puc veure l'amor que tu també ets.

I puc estimar-te a tu tant com m'estimo a mi.

Gràcies per mostrar-me l'Amor,

per ajudar-me a fer-me'n còmplice,

i per inspirar-me, recordant-me l'Amor de la Vida.

Paraules per la mare

Em fas cortines blanques per què la intensitat del sol no m'encegui, 

la foscor no m'espanti i, també,

per salvaguardar la meva intimitat.

Em fas coixins de colors i tons daurats per donar vida als meus ulls i fer tranquil el meu descans.

Em cuines bons menjars per alimentar el meu cos i també la meva ànima.

Em pintes flors, paisatges i formes boniques, en quadres que fan més càlida la meva llar.

Quan d'amor sento en les teves accions, mare !

Quants exemples donen fe de la teva força i valentia !

Lluitadora incansable, companya de vida, alliçonadora en allò positiu i en allò susceptible de ser millorat. Forta i vulnerable, alhora...

Deixa'm que et miri als ulls per veure'ns més enllà d'aquests rols que representem.

Deixa'm que et digui que t'estimo, sentint l'amor que ens uneix, mentre t'agafo la mà i et dic:

gràcies, mare, per la vida !

gràcies, mare, per tant d' amor !

Jo també t'estimo !

Carta a l'ex

Hola ! Com estàs ? 

Quant temps, oi ?

Avui, fent endreça, he trobat, en el fons d'un calaix, un record de l'època que estàvem junts.

I encara que ja fa molts anys d'això, m'han vingut ganes de dedicar-te unes línies.

Ja saps que sóc una caixa de sorpreses !!

I no et pensis, si ahir mateix m'haguessin dit: demà t'inspirarà el teu ex i li escriuràs una carta, hagués dit que de cap manera, que no podia ser. Jo també em sorprenc molt sovint a mi mateixa i ja m'hi he acostumat...

Doncs bé, he recordat algunes coses que vam compartir i vam passar junts i m'han vingut ganes d'agraït-te el temps i el camí que vam fer junts.

Tinc la sensació de fer les paus amb el meu passat i avui, obrint un calaixet, he recordat aquell temps al teu costat. L'he recordat positivament i ric en recuperar experiències compartides. No saps com he rigut !

Sento agraïment cap a tu i t'aprecio i t'estimo com si fossis un meu germà.

Estic contenta de tenir aquest sentiment cap a tu i m'adono que em tranquil·litza molt, això.

Ja sé que no ets el meu germà, ets el meu ex i avui sóc capaç de mirar-te i entendre tot allò que no m'agradava de tu (el que en aquella època m'emprenyava, vull dir), d'una manera molt diferent. Una mena d'acceptació de la teva persona i la teva manera de fer.

Clar que primer m'he hagut d'acceptar a mi...

Ostra, m'adono que aquesta acceptació de tu, de mi i de tot el que va passar entre nosaltres em fa sentir realment en pau. Que gratificant !

Jo que em pensava que ja estava tot endreçat de fa temps ! De fet encara ho penso. Sembla que només faltava endreçar la última peça, la gratitud.

Avui sento agraïment i gratitud cap a tu, cap a mi i cap a la història que vam compartir.

Espero que no t'enfadis, si llegeixes aquestes línies que parlen de tu o de l'ex d'abans de tu.

De fet parlen més de mi que de vosaltres però avui m'has inspirat tu.

Molta sort i gràcies !

Tinc 8 anys. I també 40

Tinc 8 anys.

La mare se m'acosta i em diu: el papa està malalt i aviat es morirà.

Aquesta afirmació m'impacte profundament i no la puc digerir. Se'm fa un nus a l'estomac. El pes de la realitat m'ofega, l'ànima se m'encongeix. M'empasso el plor i les paraules se'm fonen dins la gola. La por em paralitza i la tristesa s'estanca darrera un mur que la fa cada vegada més sòlida.

No vull que es mori.

No vull que em deixi sola.

Amb ell hi tinc un vincle diferent, que amb la resta de la família.

Em sento confusa. Una part de mi s'ha fet gran, de cop i volta.

Més que mai el necessito, i, ja començo a veure'l morir.

No vull que es mori, si us plau.

O sí, així aquest patiment que sento serà del tot real. Estaré sola de veritat, aleshores.

Quan serà, aviat ?

Només tinc 8 anys i encara el necessito.

No estic preparada per veure'l morir.

No, no, no ho vull !!!

El miro a ell i la seva malaltia em fa patir. Em dol la seva condició de vida: aviat es morirà.

No ho puc suportar, a estones. Aviat es morirà..., i l'aviat no arriba mai...

No vull que em vegi patir per ell, no vull que s'adoni que em fa por quedar-me sola.

No vull que sàpiga que em costa acceptar el seu destí.

Em faig la valenta. La realitat se'm fa difícil tot i que m'hi acostumo. O no ?

T'estimo, papa. Només tinc 8 anys i encara et necessito.

No em deixis, encara, si us plau.

No vull que et moris, no vull que em deixis sola davant la Vida.

T'estimo des de la necessitat, encara.

Tinc 40 anys...

El papa està malalt i aviat es morirà...

Encara m'impacte, aquella frase, i recupero l'emoció que va néixer d'aquesta afirmació.

Noto la tristesa al plexe solar i em permeto sentir-la una estona. Una estoneta, només.

Miro a la nena de 8 anys que vaig ser i que encara sóc. Hi estic lligada, encara. Sento la càrrega emocional que aquesta frase em va causar.

Tinc 40 anys i m'estimo.

Sento com m'estimo i transmuto la tristesa i la culpa en Amor.

I em perdono per haver-te necessitat, papa, i per no estimar-te incondicionalment.

Tenia 8 anys i pensava que no me'n sortiria, sense tu.

No volia que morissis perquè encara et necessitava i no em volia quedar sola.

Aleshores et necessitava.

Ara, ja no et necessito.

T'estimo, papa.

T'estimo a tu i a la nena de 8 anys que vaig ser, aquella que va començar a veure't morir amb aquella frase.

I avui, em deslligo d'aquella frase que no vaig entendre del tot. 

O potser hi vaig entendre massa coses...

Gràcies !

T'estimo des de l'Amor que jo també sóc.

Una abraçada.

Maria

11/11/2015

Missatge de la meva nena interior

Quan aquells somnis d'infantesa s'esvaeixin i perdin força

pensa en mi i en allò que et feia riure de debò.

Quan les responsabilitats apaguin el teu cor,

agafa'm de la mà i t'ensenyaré a jugar de nou.

Et donaré records plens de vida,

aquells que et feien somriure de veritat i et feien tocar el cel.

Quan la foscor et molesti,

crida'm i ompliré els teus ulls de llum d'estel.

Et parlaré amb cançons que despertaran la teva ànima

i et llegiré històries boniques, que et faran reviure moments dolços i plens d'amor.

Quan la raó eclipsi les ganes d'imaginar,

mira'm als ulls i et confiaré formes noves d'inventar.

Quan no puguis veure tots els colors

recorda'm i et pintaré tot allò que encara és possible.

No deixis de mirar-me !

Fes-me present, ara i aquí !

I balla'm, canta'm, juga'm, toca'm, somriu-me, cuida'm, fes-me viure i estima'm de debò !

Tu ets jo i jo sóc tu..., i vull que ens estimem !

T'estima,

La teva nena interior

19/10/2015

Flors, per a vosaltres

(Dedicat a tots els meus sers estimats que estan al cel i ja han trascendit els límits de la vida i la mort, especialment al meu pare).

Quan el dia es fon, puc sentir, dins el silenci, com la meva ànima parla amb la teva.

I aleshores et faig present, de nou, a la meva vida.

No hi ha distància que ens separi, quan el llenguatge de l'Amor s'esdevé.

Saber-me tant a prop teu m'emociona i m'adono que la teva absència s'omple de tu.

I una vegada i una altra obro els ulls del meu cor per mirar els matisos de la Mort i, és llavors quan descobreixo la Vida.

Maria

Demà és tot sants i no em puc esperar més !!

Us vull escriure unes paraules !!

Ja començo a pensar en vosaltres i a fer-vos molt presents en el meu dia a dia. Sí, parlo amb vosaltres, que esteu al cel i us estimo.

M'emociona dedicar-vos una miqueta del meu temps per a recordar-vos i honrar-vos, amb la intenció amorosa i respectuosa que neix en mi quan us recordo i us sento.

Aquest any em ve de gust portar-vos flors, a aquells de vosaltres que teniu un espai allà al cementiri. No ho acostumo a fer i en canvi, aquest any ho sento així i així ho faré.

Sé que no hi sou allà. Només hi ha un trosset d'espai dedicat a vosaltres i on es guarden les restes del cos que un dia vàreu ser. Per això no acostumava a visitar-vos, a allà. O potser també una mica per reveldia ? No en volia saber gaire res sobre la mort, aleshores, i la mirava de lluny.

Avui visitaré aquest espai dedicat a vosaltres i us posaré flors de colors.

Em penso que m'he fet gran, en aquest tema. He acceptat ja del tot la teva mort, papa, i he pogut arribar a una comprensió molt bonica del cicle de la vida. I tot i això encara et ploro, a vegades.

Tot i que no tinc cap dubte, ara, de que no s'acaba tot, amb la mort, tot i que et sento prop meu, animant-me i estimant-me, tot i que et faig viure en el meu cor... Tot i això encara et ploro.

Ploro de dolor, i també d'una mena d'alegria profunda, que fa present un agraïment immens cap a tu.

La teva mort m'ha ensenyat tant sobre la vida, papa !

Gràcies !!

No ha estat gens fàcil aquest aprenentatge.

Ara el comprenc i sé que ha valgut la pena.

Us portaré flors, a vosaltres, que esteu al cel i també en un racó sagrat del meu cor.

Gràcies !

Us estimo !

T'estimo una altra vegada

Quan et penso veig desaparèixer la distància que ens separa.

I aleshores noto l'Amor fluir entre nosaltres i creix una complicitat que em fa plorar d'alegria.

El silenci esdevé la música que sempre havia somniat i en cada respirada recreo imatges inventades, que acompanyen el meu sentir i aquest amor que es fa present en mi.

I el meu ser s'orquestra, seguint la melodia de l'Amor.

I una pau alegra posseix el meu ésser en un tot equilibrat.

Les paraules es tornen buides per dir-te com t'estimo.

Les raons per estimar-te traspassen els límits de la matèria.

I els desitjos d'abraçar el teu cos i agafar-te la mà s'escapen i es fonen en el tot, sentint l'abraçada de les nostres ànimes.

I em visc uns instants sentint l'Amor i comprenent que t'estimo.

T'estimo com si t'hagués estimat altres vegades i altres moments.

I saps ? Només sé que t'estimo.

T'estimo !... una altra vegada.

Gràcies !