30 d’octubre del 2015

Flors, per a vosaltres

(Dedicat a tots els meus sers estimats que estan al cel i ja han trascendit els límits de la vida i la mort, especialment al meu pare).

Quan el dia es fon, puc sentir, dins el silenci, com la meva ànima parla amb la teva.
I aleshores et faig present, de nou, a la meva vida.
No hi ha distància que ens separi, quan el llenguatge de l'Amor s'esdevé.
Saber-me tant a prop teu m'emociona i m'adono que la teva absència s'omple de tu.
I una vegada i una altra obro els ulls del meu cor per mirar els matisos de la Mort i, és llavors quan descobreixo la Vida.
Maria


Demà és tot sants i no em puc esperar més !!
Us vull escriure unes paraules !!
Ja començo a pensar en vosaltres i a fer-vos molt presents en el meu dia a dia. Sí, parlo amb vosaltres, que esteu al cel i us estimo.

M'emociona dedicar-vos una miqueta del meu temps per a recordar-vos i honrar-vos, amb la intenció amorosa i respectuosa que neix en mi quan us recordo i us sento.

Aquest any em ve de gust portar-vos flors, a aquells de vosaltres que teniu un espai allà al cementiri. No ho acostumo a fer i en canvi, aquest any ho sento així i així ho faré.
Sé que no hi sou allà. Només hi ha un trosset d'espai dedicat a vosaltres i on es guarden les restes del cos que un dia vàreu ser. Per això no acostumava a visitar-vos, a allà. O potser també una mica per reveldia ? No en volia saber gaire res sobre la mort, aleshores, i la mirava de lluny.

Avui visitaré aquest espai dedicat a vosaltres i us posaré flors de colors.
Em penso que m'he fet gran, en aquest tema. He acceptat ja del tot la teva mort, papa, i he pogut arribar a una comprensió molt bonica del cicle de la vida. I tot i això encara et ploro, a vegades.

Tot i que no tinc cap dubte, ara, de que no s'acaba tot, amb la mort, tot i que et sento prop meu, animant-me i estimant-me, tot i que et faig viure en el meu cor... Tot i això encara et ploro.
Ploro de dolor, i també d'una mena d'alegria profunda, que fa present un agraïment immens cap a tu.
La teva mort m'ha ensenyat tant sobre la vida, papa !
Gràcies !!
No ha estat gens fàcil aquest aprenentatge.
Ara el comprenc i sé que ha valgut la pena.

Us portaré flors, a vosaltres, que esteu al cel i també en un racó sagrat del meu cor.
Gràcies !

Us estimo !



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada