Quan
et penso veig desaparèixer la distància que ens separa.
I
aleshores noto l'Amor fluir entre nosaltres i
creix una complicitat que em fa plorar d'alegria.
El
silenci esdevé la música que sempre havia somniat i en cada
respirada recreo imatges inventades, que acompanyen el meu sentir i
aquest amor que es fa present en mi.
I
el meu ser s'orquestra, seguint la melodia de l'Amor.
I
una pau alegra posseix el meu ésser en un tot equilibrat.
Les
paraules es tornen buides per dir-te com t'estimo.
Les
raons per estimar-te traspassen els límits de la matèria.
I
els desitjos d'abraçar el teu cos i agafar-te la mà s'escapen i es
fonen en el tot, sentint l'abraçada de les nostres ànimes.
I
em visc uns instants sentint l'Amor i comprenent que t'estimo.
T'estimo
com si t'hagués estimat altres vegades i altres moments.
I
saps ? Només sé que t'estimo.
T'estimo !... una altra vegada.
Gràcies
!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada