Em
fas cortines blanques per què la intensitat del sol no m'encegui,
la foscor no m'espanti i, també,
per salvaguardar la meva intimitat.
Em
fas coixins de colors i tons daurats per donar vida als meus ulls i
fer tranquil el meu descans.
Em
cuines bons menjars per alimentar el meu cos i també la meva ànima.
Em
pintes flors, paisatges i formes boniques, en quadres que fan més càlida la meva
llar.
Quan
d'amor sento en les teves accions, mare !
Quants
exemples donen fe de la teva força i valentia !
Lluitadora
incansable, companya de vida, alliçonadora en allò positiu i en
allò susceptible de ser millorat. Forta i vulnerable, alhora...
Deixa'm
que et miri als ulls per veure'ns més enllà d'aquests rols que
representem.
Deixa'm
que et digui que t'estimo, sentint l'amor que ens uneix, mentre
t'agafo la mà i et dic:
gràcies,
mare, per la vida !
gràcies,
mare, per tant d' amor !
Jo
també t'estimo !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada