Sola

Estic sola i noto, altra vegada, aquell dolor tant fort als ovaris, a l'úter, a la part reproductiva.

Avui tinc la regla i no puc fer res.

Sols descansar i esperar a què passin els minuts i les hores, els tres dies que el meu organisme necessita per expulsar i deixar anar allò que ja no li és necessari.

Només em queda reposar i aguantar el dolor estoicament.

Respirar i anar cap a dins es torna una necessitat igual com posar atenció al meu cos perquè el dolor no se m'emporti massa.

M'esforço en convertir el patiment en altres estats que s'apropin al benestar.

A estones ploro, de ràbia, de tristesa...

Em neguiteja haver-me d'estar quieta i callada, com empresonada dins el meu cos, acompanyant-me en aquest cicle menstrual que fa temps em fa veure les estrelles.

I en plorar-ho, noto alliberament en el meu baix ventre, em sento vulnerable i dèbil uns moments i després em calmo i em relaxo.

I sí, demano a l'univers que, siusplau, s'emporti tot allò que fa que visqui aquests dies d'aquesta manera.

I que em doni pistes de què coi puc fer per calmar els mals de les meves entranyes i les ganes de morir que aquests dolors em desperten.

No m'hi vull acostumar a això ! _expresso

A estones em deixo vèncer, hi ha moments que em visc vençuda i en altres ocasions veig sortir, de mi, una força que semblaria que em fa invencible.

Busco la manera d'equilibrar el repòs amb l'acció.

Em concentro en permetre'm reaccionar per a trobar la calma.

M'adono, de nou, de la lluita que s'estableix dins meu i torno a parlar amb l'univers, i aquesta vegada li dic que ja no vull esforçar-me més, que s'ha acabat patir d'aquesta manera i que estic preparada perquè la meva essència es faci forma i pugui decidir quan reposo i quan em moc.

Respiro, respiro, respiro, respiro i torno a respirar fins que l'esforç es fa plor o es descongestiona, un xic, el meu baix ventre, allà on la meva essència pren la forma.

I quan noto que la porta del meu hara es comença a bellugar, respiro encara amb més profunditat per obrir-la un xic més. I aleshores em respiro amb la intenció d'obrir i connectar amb el meu cor, per fer que el camí entre els dos centres, es vagi il·luminant i enfortint més i més.

Així, connectant el meu segon txacre amb el cor, puc accionar la meva essència i donar-li forma mitjançant el llenguatge de l'amor.

Sí, vull que així sigui !