Ordenant-me

Jo sóc d'aquelles que em fixo amb les matrícules dels cotxes.

És una mania que tinc.

Avui m'ha vingut al cap la matrícula del meu cotxe i he recordat que, fa tres (3) anys, just per aquesta època, vaig tenir la oportunitat de tenir un cotxe nou.

El primer cotxe que estreno a la meva vida, des dels 18 anys.

Em va fer molta il.lusió perquè sempre havia tingut cotxes de segona mà i, tot i que feien la funció que necessitava, em començava a frustrar la idea de que en qualsevol moment em podien deixar tirada i la sensació de que sempre acabava destrossant tots els cotxes.

Bé, doncs, fa tres anys que vaig més tranquil.la en això i ho estic gaudint molt.

Amb el temps he anat percebent diferent els números de la matrícula, que a primera vista, em van semblar desordenats.

Els vaig agrupar de manera que em fossin més fàcils de recordar:

Entre el 0 i l'1 hi ha el 3 i el 4.

El 0 i 1, doncs, queden als extrems, com si fos un parèntesi, i el 3 i el 4 queden al mig.

I combinats de més petit a més gran surt la seqüència 0134, que seria perfectament ordenada si no fos que falta el 2. Així que el 2 me'l salto.

Ja ho tinc ! _ vaig dir.

0341

01

(34)

0134, de més petit a més gran (sense el 2)

Des d'aleshores, condueixo un blanc trencat 0341 i estic encantada de saber que el 3 i el 4 van junts i estan al mig del 0 i l'1, que fan com si fossin un parèntesi.

I és així com he conduit aquests darrers anys, deixant-me portar per arribar a ordenar, en mi, aquest 3 i aquest 4, havent recollit les eines que necessitava.

M'ordeno del macro i del micro, desprès d'haver posat totes les cartes sobre la taula i recordant aquella història que un dia vaig protagonitzar, desordenant el 15 i el 14 a través d'un lapsus, d'aquells que surten sense pensar.

Desfaig, ara, l'encanteri, abraçant la intuició i la raó, el blanc i el negre, l'essència i la forma, i faig un salt quàntic al 21, el que queda a l'esquerra del zero.

I torno a començar, conduint-me des d'aquí, amb la intuïció, la raó i el pensament màgic.

Tots tres junts, ni un sense parèntesis.

Seguim !

PD: (Aquest és només un escrit que serveix per a ordenar-me, recordant un treball creatiu que vaig fer ja fa uns anys. Idees que queden penjades a la ment, a vegades, i surten de nou. Idees que només dec comprendre jo)