Totalitat

Va entrar per la porta del darrera i de sobte, el temps es va parar.

Obria els ulls en aquell aquí i ara i prenia consciència de la totalitat.

Els colors eren intensos i molt brillants i notava com els àtoms del seu cos vibraven cada vegada amb menys intensitat i més lentament.

De seguida va aparèixer Osiris, davant seu.

N'havia sentit a parlar alguna vegada i el va reconèixer fàcilment.

Ni molt menys esperava trobar-se'l davant seu.

Al seu costat hi havia algú altre, semblava que portava una balança.

Tot va succeir molt ràpidament.

Va fixar la mirada enrera, a través d'aquella porta per on havia arribat a aquell present tan autèntic.

Un munt d'ànimes buscaven consol i intentaven fugir d'aquell patiment que els semblava etern.

Atrapades i esclavitzades dins una roda de desesperació de la que no podien sortir.

Jo vinc d'aquí, es va dir.

Osiris va apropar-s'hi i, sense entretenir-se, li va entregar un trosset del seu cor, aquell trosset que feia temps sentia que li mancava.

Era ben seu, no en dubtava gens ni mica.

Va saber que ja tot estava fet.

I alsehores va començar a notar el seu cos lleuger.

Els seus àtoms tornaven a vibrar ràpidament i veia com s'anaven sincronitzant amb el temps, de nou.

Ho va compendre tot.

Ho va veure tot.

I va seguir caminant, marxant d'aquell lloc, sabent que, ara, ja només calia viure.

Va caminar descalça sobre la sorra, visquent l'eternitat dins aquell mateix espai i temps d'on havia vingut, lliure de cadenes, banyant-se d' aquell aquí i ara i celebrant la totalitat en totes les seves formes.

Ara camino damunt la terra que m'ha vist nèixer i crèixer, la terra a on visc, i sento un agraïment sincer que m'aixample el cor amb somriures interns i rialles sonores.