15 de juny del 2020

Feinejant

Aquest matí la figura de Shiva m'ha parlat.

En realitat no estic segura de si ha començat ell o jo, la conversa.

Tan se val.

El cas és que, de sobte, m'he trobat parlant-li com si fos un col.lega de tota la vida.

En un moment, m'he descobert dient-li:

-Vinga va, obre els ulls, Shiva !

Immediatament m'he recordat que no, que ell té els ulls tancats i no els pot obrir.

-D'acord, d'acord !- li he contestat.

No et pots moure i ni tan sols parpellejar.

Tan se val, t'escolto doncs.


He continuat feinejant per casa mentre pensava que clar, la figura de Shiva està quieta i callada, amb els ulls clucs i les mans amb namasté.

Està al seu lloc, sobre el moble vermell de calaixos daurats que un dia vaig decidir pintar.

I sí, ens hem fet una mica col·legues.


He sortit a passejar una estona i, fent els carrers de la ciutat, he arribat allà on el sol banya les aigües tranquil·les de l'estany.

I mentre caminava entre un passadís d'arbres alts m'ha vingut a la ment que, si abans d'ahir em veia morir, ahir em veia nàixer de nou i avui

ja camino, amb els ulls oberts.


De camí cap a casa ha sonat el telèfon.

Una agradable sorpresa sentir la veu de la meva neboda més gran, la Cèlia.

Volia venir a estudiar a casa meva i li he cedit un espai on pugues concentrar-se i estar tranquil·la.

També tenia ganes de parlar i compartir experiències d'aquest confinament.

Portava un munt de preguntes i inquietuds sobre la vida i ella mateixa i moltes ganes de compartir-les.

Ha vingut amb l'energia desbordant típica dels 19 anys i l'entusiasme per descobrir-se, dins el món.

Hem parlat i després, ha estudiat mentre jo feinejava.

Un dia molt bonic.


Ara, vaig a dormir sense saber qui ha iniciat la conversa amb Shiva, si ell o jo.

Però tan se val.


Només espero que romangui quiet i callat, al seu lloc, sobre aquell moble que li fa d'altar i amb les mans amb namasté.

Perquè, només faltaria que, de sobte, obrís els ulls.

Mare meva !!


Gràcies, Cèlia, per confiar-te i confiar en mi, per apropar-me tan fàcilment als meus 19 anys i per mostrar-me l'Amor, a través dels teus ulls i la teva mirada.


I sobretot, gràcies, Cèlia, per confiar en tu.


Diumenge, 14 de juny de 2020



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada