Aquest matí la figura de Shiva m'ha parlat.
En realitat no estic segura de si ha començat ell o jo, la conversa.
Tan se val.
El cas és que, de sobte, m'he trobat parlant-li com si fos un col.lega de tota la vida.
En un moment, m'he descobert dient-li:
-Vinga va, obre els ulls, Shiva !
Immediatament m'he recordat que no, que ell té els ulls tancats i no els pot obrir.
-D'acord, d'acord !- li he contestat.
No et pots moure i ni tan sols parpellejar.
Tan se val, t'escolto doncs.
He continuat feinejant per casa mentre pensava que clar, la figura de Shiva està quieta i callada, amb els ulls clucs i les mans amb namasté.
Està al seu lloc, sobre el moble vermell de calaixos daurats que un dia vaig decidir pintar.
I sí, ens hem fet una mica col·legues.
He sortit a passejar una estona i, fent els carrers de la ciutat, he arribat allà on el sol banya les aigües tranquil·les de l'estany.
I mentre caminava entre un passadís d'arbres alts m'ha vingut a la ment que, si abans d'ahir em veia morir, ahir em veia nàixer de nou i avui
ja camino, amb els ulls oberts.
De camí cap a casa ha sonat el telèfon.
Una agradable sorpresa sentir la veu de la meva neboda més gran, la Cèlia.
Volia venir a estudiar a casa meva i li he cedit un espai on pugues concentrar-se i estar tranquil·la.
També tenia ganes de parlar i compartir experiències d'aquest confinament.
Portava un munt de preguntes i inquietuds sobre la vida i ella mateixa i moltes ganes de compartir-les.
Ha vingut amb l'energia desbordant típica dels 19 anys i l'entusiasme per descobrir-se, dins el món.
Hem parlat i després, ha estudiat mentre jo feinejava.
Un dia molt bonic.
Ara, vaig a dormir sense saber qui ha iniciat la conversa amb Shiva, si ell o jo.
Però tan se val.
Només espero que romangui quiet i callat, al seu lloc, sobre aquell moble que li fa d'altar i amb les mans amb namasté.
Perquè, només faltaria que, de sobte, obrís els ulls.
Mare meva !!
Gràcies, Cèlia, per confiar-te i confiar en mi, per apropar-me tan fàcilment als meus 19 anys i per mostrar-me l'Amor, a través dels teus ulls i la teva mirada.
I sobretot, gràcies, Cèlia, per confiar en tu.
Diumenge, 14 de juny de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada