S'aixeca el dia i noto el meu cos relaxat i descansat. Encara em costa passar a l'acció. Provo amb un cafè i mentre el preparo em sorgeix la necessitat d'escriure quatre línies. Així que agafo llibreta i boli i m'assec, amb el cafè a davant. En aquests moments, observant-me en aquesta situació, em ve al cap una frase d'una cançó de l'Amaral: "sin ti no soy nada..." i em descobreixo cantant-li a aquest cafè que m'estic prenent.
Uf !! Estic inspirada avui !!_ em dic.
Somric. Realment em fa riure aquesta sortida que he tingut però penso que és molt certa. O no ?? Potser algun dia podria deixar-me sentir qui sóc sense cafè. Podria permetre'm esperar a veure què em passa i com em desenvolupo a la vida quotidiana sense aquesta substància, que imagino que fa accionar el meu cos i la meva ment i em fa sentir segura a la vida, després d'abandonar el món dels somnis.
M'acabo el cafè i, saborejant-lo més que mai, penso en aquesta reflexió que potser algun dia esdevindrà un propòsit.
Sóc, sense tu ? Me n'ensurto ? ... Ja us explicaré...
Agafo la bossa, les claus del cotxe i me'n vaig cap a la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada