Sota aquesta olivera crido el teu nom i et faig present en
mi, dins aquest meu espai on tot hi cap i on els meus desitjos viuen amb força
i es fan reals i verdaders. L’escalfor del sol, que banya el meu cos, m’ajuda a
sentir-te més a prop, clar, transparent, pur...
Al teu costat
m’emborratxo i flueixo, volo, visc intensament i respiro amb la vida, i respiro
de tu. Projecto i imagino que ens lliga un fil invisible que connecta els
nostres cors i les nostres ànimes es saben juntes i acompanyades.
Penso que ens uneix un vincle d’amor pur i la nostra
relació, governada per la llibertat i dibuixada per la negociació i l’entesa,
omple d’esperança la meva vida i dilueix la sensació de soledat i incomprensió que
sovint es fa present en mi.
Perquè quan ets present en mi m’endinso en el teu palau, on
hi regna l’Amor, i aquí em converteixo
en tu, Amor. L’ alegria i l’èxtasi
cobreixen la meva existència i, fora de les muralles de la por, em visc amb pau
i tranquil·litat, sentint i vivint qui sóc.
Sortir del teu palau i treure’m el teu vestit em connecta
altra vegada a aquesta vida feta de laberints de pors i dubtes. Sovint em cal
temps per recuperar-me de la teva ressaca i transmutar les emocions que
sorgeixen a la sortida del palau. Altres vegades puc sentir-te intensament
després de sortir de tu i estendre’t més enllà de mi i de tu.
La meva ànima anhela que un dia et vesteixis i sorprenguis
la meva quotidianitat. M’agradaria trobar-te i projectar-te damunt el món, tu
amb el teu vestit i jo amb el meu.
Vull viure de tu, viure amb tu i viure’m a través de tu.
Vull fabricar-te dins meu i fer-te viure fora de mi. Qui sap si les meves
projeccions algun dia deixaran el món eteri per ser i esdevenir fora de mi. Qui
sap si podrem donar-nos les mans i fer junts els camins de la vida. Tu, jo,
nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada