Voldria abraçar-te i donar-te un trosset de la tendresa que
m’ajudes a fer créixer dins meu. Voldria acariciar-te suaument i descobrir les
sensacions que m’aporta el teu cos i esbrinar l’experiència del contacte del
teu cos amb el meu.
On ens portarà la tendresa ?
Potser s’aliarà amb la passió i aquesta aliança ens portarà a una explosió de focs artificials d’una bellesa infinita.
Potser ens portarà a la passió més salvatge i la tendresa desapareixerà, poc a poc, asfixiada i cremada per l’incendi d’aquest contacte.
Potser ens portarà al seu palau i la nostra unió la multiplicarà i farà créixer estrelles d’amor, que es dibuixaran dins nostra i fora de nosaltres, ocupant tots els cels de tots els mons.
Potser ens portarà a separar els nostres cossos i a renunciar a donar vida a la passió, la tendresa i l’amor i, tallant qualsevol vincle que pugui sorgir, tornarem a la individualitat i a la introspecció. Què esculls ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada