Fa temps que la caixa
de pandora es va obrint.
I en aquests dies de
confiament estan brollant ferides molt profundes.
Hi ha moments que crec
que no puc més i em costa gestionar-los. Tot i això ho vaig fent, i per sort, visc moments de consciència i de
re-connectar-me amb el meu cos. M’estic posant en forma i estic recuperant
aquells balls que em belluguen l’ànima.
I en aquesta connexió
amb el cos hi ha la reconciliació amb mi mateixa, amb la vida i amb molts
altres temes en els quals ara no vull entrar.
Tot aquest temps he seguit
els teus vídeos i saps ?, m’encanta saber de tu i escoltar les teves
explicacions, que m’ajuden molt a estructurar els meus temes.
Fa temps que tinc ganes
de compartir-me amb tu en una relació de tu a tu perquè em ressona molt la teva
manera de fer i de ser.
També per tantes sincronicitats que s’han obert durant
tot el temps que fa que et vaig escriure aquell primer correu electrònic.
Mai m’hagués imaginat
liar-la tant ni tant sols que responguessis !
Va sorgir, aquí
mateix, a casa la meva mare.
He estat molt anys
tornant sempre a casa la mare, per una cosa o una altra.
Enmig de tot això he
descobert l’existència del meu germà bessó nonat i això m’ha ajudat a resoldre
molts enigmes.
Encara estic aquí, fent
el seu dol i intentant resoldre’l.
Sentint que hi és sense
saber quina forma té, estimant-lo i plorant-lo per acceptar la seva pèrdua, l’abandonament,
el rebuig i la culpa i procurant no projectar-lo més fora de mi, en el meu
entorn, en els homes.
Estic trampejant
aquest estrès posttraumàtic perinatal i et diré més: quan et veig, t’escolto i et
llegeixo em sento tant propera a tu que se’m disparen els mecanismes de l’estrès
perquè tinc ganes de que ens veiem i ens compartim i em preocupa no veure’t
més.
Visc, amb tu, una mena de contacte/retirada. Bé, és la retirada que em
costa i sobretot perquè a vegades suposo que a tu també se’t mouen coses amb
aquesta historia.
El cas és que, amb tot
aquest merder segueixes agradant-me com a home, i encara més des que ens varem
veure en persona i t’he anat convertint en un amor secret.
I ja no vull que sigui
més un secret, que m’agrades.
PD: una abraçada
desconfinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada