4 de maig del 2020

Amor secret


Fa temps que la caixa de pandora es va obrint.

I en aquests dies de confiament estan brollant ferides molt profundes.

Hi ha moments que crec que no puc més i em costa gestionar-los. Tot i això ho vaig fent, i per sort,  visc moments de consciència i de re-connectar-me amb el meu cos. M’estic posant en forma i estic recuperant aquells balls que em belluguen l’ànima.

I en aquesta connexió amb el cos hi ha la reconciliació amb mi mateixa, amb la vida i amb molts altres temes en els quals ara no vull entrar.

Tot aquest temps he seguit els teus vídeos i saps ?, m’encanta saber de tu i escoltar les teves explicacions, que m’ajuden molt a estructurar els meus temes.

Fa temps que tinc ganes de compartir-me amb tu en una relació de tu a tu perquè em ressona molt la teva manera de fer i de ser. 

També per tantes sincronicitats que s’han obert durant tot el temps que fa que et vaig escriure aquell primer correu electrònic.

Mai m’hagués imaginat liar-la tant ni tant sols que responguessis !

Va sorgir, aquí mateix, a casa la meva mare.

He estat molt anys tornant sempre a casa la mare, per una cosa o una altra.

Enmig de tot això he descobert l’existència del meu germà bessó nonat i això m’ha ajudat a resoldre molts enigmes.

Encara estic aquí, fent el seu dol i intentant resoldre’l.

Sentint que hi és sense saber quina forma té, estimant-lo i plorant-lo per acceptar la seva pèrdua, l’abandonament, el rebuig i la culpa i procurant no projectar-lo més fora de mi, en el meu entorn, en els homes.

Estic trampejant aquest estrès posttraumàtic perinatal i et diré més: quan et veig, t’escolto i et llegeixo em sento tant propera a tu que se’m disparen els mecanismes de l’estrès perquè tinc ganes de que ens veiem i ens compartim i em preocupa no veure’t més. 

Visc, amb tu, una mena de contacte/retirada. Bé, és la retirada que em costa i sobretot perquè a vegades suposo que a tu també se’t mouen coses amb aquesta historia.

El cas és que, amb tot aquest merder segueixes agradant-me com a home, i encara més des que ens varem veure en persona i t’he anat convertint en un amor secret.

I ja no vull que sigui més un secret, que m’agrades.

PD: una abraçada desconfinada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada