Un moment que respiro...

No puc parar d'escriure, avui. 

Idees i paraules es conjuguen per ser expressades, i , com la pols d'un estel fugaç, impregnen les meves neurones i la meva gola, de paraules. Fins i tot s'expressen en forma de gestos i expressions en el meu rostre i en el meu cos.

(Un moment que respiro...., ins, ex..., ins, ex...)

Si avui em veieu parlar sola, cantar, ballar, cridar o riure molt fort, no em feu cas. O sí ? Com vulguis...

Són moments de recollir i gestionar tants instants que m'inspiren. Maneres d'expressar la tensió que acumulo quan em sento posseïda per l' Amor, la Vida, l' Alegria, l' Èxtasi, el Tot...

Reaccions a passions desenfrenades que busquen manifestar-se.

(Un segon que torno a respirar...)

I em concentro en atendre el meu cos. No vull esparcir el meu entusiasme de qualsevol manera.

Inspiro la vida, exhalo a la vida fins que, poc a poc, em sé conductora responsable del meu vehicle, de nou.

Cos, emocions i pensaments tornen  a funcionar més o menys harmonitzats. El meu plà d'acció és, Ara, escoltar el silenci una estoneta i abandonar-me a sentir la meva presència. Aquella part de mi que no té pressa ni mandra per viure. Sé que, si em mantinc uns moments amb aquesta presència, el meu Ser ho agrairà. 

Ah, sí ! Ara recordo que avui soparé amb unes amigues i em sembla que riurem molt. Bé, em sembla no, ho sé segur. 

Un moment que Ara em respiro...