Gràcies, amic Dani !

 

A vegades encara el recordava.

Potser no havia acabat de fer el dol de la seva pèrdua.

Potser necessitaven dir-se l'últim adéu, aquell que succeïx quan les ànimes es desvinculen dels personatges que han estat.

-------------

S'havien conegut a la feina i poc a poc es van fer xicots.

Només es portaven un any i un dia, ella era més gran, i sovint li recordava, tot fent broma.

La seva història va començar a partir de la complicitat que va sorgir, de seguida, entre ells dos.

No va ser fins més tard, quan ella vivia al seu poble, que va descobrir que una germana de l'avi Joan, la Montserrat, també havia viscut en aquell indret. Casualitats de la vida, en assabentar-se que aquella tia àvia havia nascut el mateix dia que ella.

Ell havia viscut la mort des de molt petit, quan als 8 anys, va perdre el seu germà més gran i 6 mesos després va veure morir la seva mare.

Se li notava en la manera de fer, que havia fet el cor fort, perquè tenia tendència a rebutjar qualsevol mostra d'afecte i es protegia de l'amor i de les coses bones de la vida.

Amb el temps es van anar adonant de que caminar junts, com a parella els estava fent mal i van acordar trencar la relació de parella.

Sempre varen ser amics i compartien les vivències i preocupacions que experimentaven.

S'estimaven des d'un amor serè, el de dos amics que es donen suport mutu i amb qui saps que hi pots comptar.

Ella ja no hi treballava, quan tot va passar, i potser per això no havia viscut el seu comiat tant directament com els que sí compartien el dia a dia amb ell.

En Dani va dir prou a finals d'un mes d'agost i no va tornar a la feina.

La seva pèrdua va fer ressò en tota la gent del seu entorn més pròxim i en totes les persones que l'estimaven.

Elli es feia estimar i no va ser capaç d'entomar i gestionar aquest amor que li venia del seu entorn i amb el que pot ser no estava acostumat.

Qui sap quin era el seu patiment però sembla que havia arribat al límit, a un punt on la vida i la mort es deuen desdibuixar sota anhels d'alliberació.

O potser en un intent fallit de reconduir-se dins un dolor que no podia suportar ja més i l'ofegava per dins.

Qui sap.

Feia uns dies ella havia somniat amb ell.

Fou un somni dolç i serè, com l'estimació que els havia unit durant un temps.

Ell li deia adéu, dolçament i serenament, un adéu d'aquells que reconforten les ànimes i donen espai a somriures interns, còmplices d'anhels de pau.

Gràcies, amic Dani !

Un dolç i serè adéu.

PD: Per totes les persones que, com ell, diuen prou a la vida, un adéu dolç i serè.