Ho celebro

4 del 6, avui.

M’he despertat d’hora i he vist sortir el sol.

Celebro moltes coses, aquest any.

La que més em mou: per fi estem en procés de vendre el pis que teniem a mitges amb un ex. Desprès de 11 anys, des de la separació, encara ens unia una hipoteca, un pis i la frustració de no poder fer res per desunir aquest contracte que un dia varem signar.

Celebro moltíssim aquest moment i les possibilitats que s’obren davant meu.

Benvinguda abundància !!

Agraïment molt sincer.

Gràcies, Vida !

De sobte, s’obren de nou les portes del camí a la llibertat i deixo anar una forma de vida de fàcil accés a la frustració, la ràbia i la desesperança.

Viure per sobreviure i agenollar-me davant un sistema repressor que no vol saber res de drets humans. S’ha acabat filtrejar amb la ràbia per mantenir-me dreta, per no deixar-me vèncer per cadenes i guants blancs que em mantenien fidel a una submissió imposada.

Abaixo l’espada, respiro i, ara sí, em rendeixo.

I m’assento a la cadira per descansar després de tant esforç.

-Tot està fet !- penso

Davant meu veig una altra cadira, la cadira buida.

Hi reposo les cames i els peus per descansar-me encara més.

M’adono que ocupo dues cadires i ja no tinc por d’ agafar massa espai a la vida.

Aquesta és la llibertat que jo esperava. La llibertat de ser, d’existir, de moure’m i expressar-me, de viure i ocupar l’espai que vulgui.

Sóc lliure i estic molt contenta.

Tanco un cercle, molts escenaris, molts personatges…

I ajunto les palmes de les mans just davant del pit.

Però ja no suplico ni tampoc mendico ja res.

Celebro, amb les mans juntes davant el pit, i agraeixo a la vida aquesta llibertat tant esperada per la que tant he lluitat. Hem lluitat.

I sí, començo a notar l’essència de les meves arrels que prenen forma i vida.

Avui faig 44 anys, les 2 cadires.

Sembla un número equilibrat  i fa pensar que afavorirà el meu ascendent, que és balança.

Començar amb la balança equilibrada m’encanta i sempre ho havia desitjat.

I també, tancar un cicle com aquest des d’una pau serena i una harmonia quasi perfecta.

Un renéixer a un morir amb dignitat i reconeixement.

Sóc lliure de ser qui sóc, de moure’m i expressar-me des del micro i des del macro, sóc lliure per obrir i tancar el cor quan jo escolli. 

Lliure per mirar-te als ulls i rendir-me en el que projecto en tu i en l’altre per fer neta la meva mirada.

Lliure per desfer qualsevol escenari caduc, deixar anar tots els números que he protagonitzat i per deslligar-me de qualsevol atrezzo.

M’assec i respiro una estona, només un moment,  per a rendir-me a les explicacions del macrocosmos, que em fa de guía per a continuar els meus passos.

Un donar i rebre equilibrat que em dóna eines pròpies per equilibrar aquesta balança una vegada i una altra.

Gràcies Vida !

Celebro aquest inici amb pau, serenitat, harmonia i molta alegria !