Flaire de romaní

Fa uns dies que em sento una mica encallada i com si no sapiguès escollir la direcció dels meus passos. 

No sé si primer venen els dubtes i després les pors o bé a l'inversa. Tan se val, el cas és que noto el meu cos paral.litzat i sense saber massa quina direcció agafar per continuar les meves passes.

Tot i això estic contenta perquè divendres passat vaig anar amb una osteòpata que crec que m'ajudarà amb els problemes de salut física que estic tinguent últimament.

Era la primera visita, el dia de la dona.

Abans d'entrar, a fora, hi havia un arbust de romaní florit. No em vaig poder estar d'apropar-m'hi i fer una forta respirada per embriagar-me de la seva essència. Sempre m'ha agradat "col.locar-me" amb una mica de romaní.

I des d'aquella enflairada fa 3 dies que no prenc cafè i faig una dieta per desinflamar i recuperar les meves funcions digestives.

Val a dir que també estic treballant sobre la meva estructura òssea, muscular...Fa més de dos anys que no parava de lesionar-me i també arrossegant un dolor lumbar que ja no suportava.

De fet, aquesta molèstia és la que m'ha mogut fins aquí: discopatia a la L5 S1, de la qual em volien operar: volien unir la vèrtebre L5 amb la S1 amb un "tornillo" !

D'acord, gràcies, si mai noto que em falt un "tornillo" ja tornaré. Mentrestant intentré trobar una altra solució_ em vaig dir.

I sí, he anat fent camí, buscant maneres per fer, del benestar, el lema de la meva vida i el repte que m'ajuda a viure des del gaudir més autèntic.

Estic ben entretinguda cuidant de mi i mimant-me com mai abans he fet.

Fins i tot em permeto estar paral.litzada i confiant en què, el que faig, en algún moment m'ajudarà a sortir de la por i el dubte i d'aquesta paràlisi que m'invita a descansar i a deixar-me vèncer.

M'adono que en el fons de tot plegat hi ha una història que encara m'omple de tristesa, més enllà de la por i la culpa.

I quan més em rendeixo a la tristesa per la seva absència, més m'adono que l'estimo més i més i és aleshores quan neix l'Amor dins meu i m'omple del tot.

Com la flaire del romaní.

Gràcies, gràcies, gràcies, a tu, per ser-hi.

I gràcies, gràcies, gràcies, Lluc.